Ideologia i geopolítica en la configuració del sistema de transports transpirinenc (1982-2011)

Resum

Des de la convicció que el sistema de transports és un potent instrument estructurador de l’espai, dissenyat en funció d’uns pressupòsits ideològics i geopolítics, s’analitzen les vies de comunicació de l’istme pirinenc, a la frontera entre Espanya i França. Durant el període estudiat (1982-2011), dos arguments geopolítics s’afegeixen a les voluntats de construcció nacional com a motor de la configuració de les connexions transpirinenques: la integració dels estats de la península ibèrica a les institucions europees i l’emergència d’actors territorials subestatals. Així mateix, els paradigmes que guien les polítiques de transport evolucionen de l’expansionisme infraestructural a la sostenibilitat. La programació desajustada de projectes transfronterers, conseqüència d’interessos geopolítics contradictoris i desfasaments en l’adopció dels nous paradigmes, exemplifica les dificultats de governança del sistema de transports transpirinenc. El concepte de permeabilitat
s’associa a la construcció d’un espai funcional transfronterer, però no resol la dicotomia entre escales d’abast local-regional o continental.

Paraules clau: cooperació transfronterera, geopolítica, governança, política de transports, Pirineus.