Cartografia històrica com a eina per a l’estudi urbà. El cas dels quarterons de Garriga i Roca

Resum

L’any 1858 l’Ajuntament de Barcelona va encarregar a l’arquitecte Miquel Garriga i Roca que realitzés l’aixecament d’un plànol topogràfic de l’interior de la ciutat. Aquest, va elaborar una sèrie de 119 plànols amb una escala de gran detall, 1:250, que són coneguts com els “Quarterons Garriga i Roca”. Aquests plànols suposen una finestra a la Barcelona dins muralles de mitjans del segle xix, ja que el seu elevat nivell de detall i la seva qualitat geomètrica permeten atansar la trama urbana i cadastral barcelonina a l’investigador contemporani. Mitjançant l’ús dels SIG es pot integrar aquesta cartografia històrica amb mapes actuals per tal d’analitzar com ha evolucionat l’urbanisme del districte municipal de Ciutat Vella en els darrers 150 anys. En aquest cas, mitjançant l’ús d’una sèrie de quarterons pilot, s’explora quin és el millor mètode per a assolir una integració satisfactòria entre ambdues bases cartogràfiques i quins reptes cal superar per a fer-ho amb èxit.

Paraules clau: quarterons, Barcelona, GIS, cartografia històrica.