Plànols municipals d’alineació. Barcelona en el context europeu, segles xviii-xix

Resum

La llicència d’obres amb alineació de parcel·la inclosa, els plànols d’alineació de carrer i els de ciutat s’imposaren a Franca entre 1750 i 1808 i es difongueren pels països afins al segle xix. Els procediments idèntics de trasllat sobre el terreny creen una continuïtat entre els plànols de carrer i els de ciutat. Els plànols de carrer foren l’opció preferida de Barcelona. Per estudiar-los, he utilitzat la documentació municipal. Els plànols de reforma urbana són una exclusiva de França fins 1850. He aprofitat les monografies urbanes franceses basades en documentació equiparable a la barcelonina, mentre que la bibliografia espanyola i la italiana són més inespecífiques. En comparar l’eficàcia d’aquest tipus de planificació urbanística, he arribat a la conclusió que els plans d’alineació de ciutat fracassaren arreu i els plànols de carrer almenys van ser possibles i establiren un marc de referència per a les llicències concretes.

Paraules clau: llicència d’obres, plànol d’alineació de carrer, plànol d’alineació de ciutat, reforma urbana.