Del conflicte d’usuaris a la confrontació política passant per l’autoafirmació regional. A propòsit de la crisi de la sequera del 2008 a Barcelona i els transvasaments

Resum

En un context mediterrani en el qual les demandes hídriques s’atansen a les disponibilitats o les superen, les confrontacions per l’aigua esdevenen un motiu destacat de conflictes socials i territorials. Més enllà de la col·lisió històrica que ha existit entre regants, abastaments urbans, empreses hidroelèctriques i altres usuaris o interessats, les desigualtats en la distribució de l’aigua i l’existència o perspectives de transferències entre conques, han obert la porta a una conflictivitat cada cop més oberta entre territoris. Des d’un punt de vista tècnic es poden albirar solucions força raonables a les necessitats i gestió del cicle de l’aigua, però els conflictes territorials traduïts en bandera política no permeten abordar-les i aboquen a l’adopció de solucions pitjors des d’un punt de vista ambiental, econòmic i social.

Paraules clau: planificació hidràulica, conflictes socials, política territorial.