Com gens tan semblants generen morfologies tan diverses? El paper clau de la genètica del desenvolupament i la genòmica comparada en la visió darwiniana de l'evolució

Autores/as

  • Jaume Baguñà Monjo

Resumen

D'ençà que Darwin (i Wallace) van formular la teoria de l'evolució per selecció natural, les relacions entre el desenvolupament embrionari i l'evolució morfològica han estat, llevat d'un breu període inicial, de mútua i absoluta ignorància. D'ençà de la dècada dels setanta, la biologia molecular i, molt especialment, la genètica del desenvolupament, la genòmica comparada i l'evo-devo (evolució i desenvolupament) han capgirat completament el panorama. Els gens controlen el desenvolupament i els canvis a escala genètica són el motor de la variació morfològica. D'altra banda, i contràriament al pensament evolutiu canònic, el nombre i tipus de gens són molt semblants en tots els animals, solen ser funcionalment equivalents i s'expressen en llocs i temps molt diversos al llarg del desenvolupament. Si gens i proteïnes estan conservats, la variació ha de venir necessàriament dels canvis en les seqüències cisreguladores que controlen on i quan s'expressen els gens. L'estudi d'aquestes regions de control i la seva integració i evolució en xarxes complexes de regulació gènica és el nou paradigma per a una teoria genètica de l'evolució morfològica. Aquesta nova visió és més propera al concepte bàsic de unitat de tipus amb modificacions de Darwin, que als postulats bàsics de la síntesi moderna neodarwiniana.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Publicado

2009-04-22