La variació lingüística en els mitjans audiovisuals com a estratègia conscient

Resum

Quan TV3 es formà l’any 1984, es creà un estàndard oral per a desenvolupar i doblar continguts. Tanmateix, la irrupció del primer canal de televisió exclusivament en català no es féu sense polèmica pel que fa a les tendències lingüístiques que s’hi observaven. Notant el pes de la centralitat de Barcelona en el model de llengua, des dels quatre costats de les terres de parla catalana, lingüistes i estudiosos en criticaren la manca de representació de les varietats del català en un moment en què el canal televisiu es veia com a eina aglutinadora de la llengua després de la dictadura. De trenta anys ençà la presència de nombrosos canals demostra que el català s’empra activament en els mitjans de comunicació, tant públics com privats. En qualsevol cas, la profusió de models lingüístics és palpable, simptomàtica d’una realitat lingüística que dista de la promoció d’un sol model o estàndard, i característica d’un model de llengua pluricèntric.
En aquest article exploraré si els mitjans audiovisuals en català efectivament creen diversos centres lingüístics. Compararé la situació amb altres espais audiovisuals en anglès com a punt de referència de la utilització de variació. També parlaré de la inevitabilitat de l’augment de la visibilitat de les varietats dialectals en els mitjans de comunicació. La conclusió valorarà de quina manera la qualitat pluricèntrica del català pot ser positiva per a la vitalitat de la llengua catalana si el disseny de l’audiència es desenvolupa tenint en compte la comunitat lingüística sencera, tal com ho fa la British Broadcasting Corporation (BBC).

Paraules clau: mitjans audiovisuals, llengua pluricèntrica, variació lingüística, disseny de l’audiència, normativa, planificació lingüística.