El català mola si mola el que fem en català… o no

Resum

Tot i que hi ha àmbits, com la música i la ràdio, en què els joves disposen d’una gran oferta en català, en altres camps, com la televisió, el teatre o el cinema, hi ha hagut, durant molt de temps, un gran buit. En la televisió aquest problema s’ha resolt, almenys parcialment, amb l’aparició del Canal 3XL,1 dirigit a joves d’entre 16 i 20 anys. Amb tot, el ventall de productes encara és molt reduït en els casos del teatre (tot i que els joves tendeixen a assistir-hi poc, sigui en la llengua que sigui) i del cinema (la proporció de pel·lícules en català és molt baixa, si la comparem amb la de pel·lícules en castellà). L’article parteix de la idea que «el català mola si mola el que fem en català» i en posa dos exemples pràctics: Plats bruts, una comèdia de televisió que, amb una llengua viva i col·loquial (plena, això sí, de paraules no recollides per la normativa), va assolir un gran èxit, i el ball parlat de Dames i Vells de Tarragona, que atrau públic de totes les edats i, especialment, gent jove.

Paraules clau: ús social del català, joves, mitjans de comunicació, televisió, cultura popular, consum cultural.