Normes d’ús lingüístic entre joves catalans al·loglots d’ascendència marroquina

Autors/ores

Paraules clau:

sociolingüística, usos lingüístics, al·loglots, immigrants de segona generació, llengua catalana, normes socials

Resum

Aquest article ofereix una explicació dels usos lingüístics quotidians de joves al·loglots, basada en les normes d’ús lingüístic, a través d’un estudi de cas de joves d’ascendència marroquina nats a la comunitat autònoma de Catalunya (CAT) i residents a Granollers i rodalia en el moment de completar l’escolarització obligatòria. Els objectius de recerca que han guiat aquest treball han estat posar a prova la recerca preexistent sobre usos lingüístics de la població al·loglota autòctona amb un cas actual i generar dades que permetin elaborar nous arguments en relació amb els usos lingüístics. Les qüestions de recerca plantejades han estat les següents: quins perfils sociolingüístics poden identificar-se entre joves al·loglots autòctons i quins factors són explicatius dels seus usos lingüístics. A partir d’entrevistes qualitatives semiestructurades, s’han obtingut dades que han permès conceptualitzar una sèrie de normes d’ús lingüístic com un tipus concret de normes socials, definides a partir de la recerca prèvia: adequació lingüística, hàbit lingüístic en conversa i convergència lingüística segons l’ús lingüístic, el prejudici lingüístic, la competència lingüística o la tolerància lingüística. Els resultats mostren que la conjunció de la preferència lingüística, les normes d’ús lingüístic i la lleialtat lingüística poden configurar els usos lingüístics quotidians de joves catalans al·loglots. L’article conclou amb una discussió sobre el que això implica.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

Ajuntament de Granollers [s. a.]. Barris: Distribució per barris de Granollers [en línia]. <https://www.granollers.cat/cartografia/ciutat> [Consulta: 1 març 2024].

Alarcón Alarcón, Amado (dir.) (2010). Joves d’origen immigrant a Catalunya: Necessitats i demandes: Una aproximació sociològica. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Secretaria de Joventut. (Estudis; 27). També disponible en línia a: <https://dretssocials.gencat.cat/ca/detalls/Article/estudis27> [Consulta: 1 març 2024].

Alarcón Alarcón, Amado; Parella Rubio, Sònia (2013). «Linguistic integration of the descendants of foreign immigrants in Catalonia». Migraciones Internacionales [en línia], vol. 7, núm. 1, p. 101-130. <https://doi.org/10.17428/rmi.v6i24.711>.

Antón Álvarez de Cienfuegos, Maria (2019). «Prejudicis lingüístics a Catalunya Nord: El cas d’una escola d’educació secundària». Revue d’Études Catalanes [en línia], núm. 5: El català en la societat globalitzada: la llengua, la literatura i la cultura catalanes al segle xxi, p. 84-95. <https://hal.science/hal-03209872> [Consulta: 1 març 2024].

Ballestín González, Beatriz (2008). Immigració i identitats a l’escola primària. Experiències i dinàmiques de vinculació i desvinculació escolar al Maresme [en línia]. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. <https://www.tesisenred.net/handle/10803/5527> [Consulta: 26 setembre 2023].

Boix Fuster, Emili (2009). «Les normes d’ús interpersonal a la Catalunya de començament del segle xxi». A: Vallverdú i Canes, Francesc (cur.). Simposi Internacional sobre el català al segle xx: Balanç de la situació i perspectives de futur. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, p. 307-314.

Boix Fuster, Emili; Vila Moreno, Francesc Xavier (1998). Sociolingüística de la llengua catalana. Barcelona: Ariel Lingüística.

Bonal Sarró, Xavier (2017). Document intern de conclusions i propostes: Informe sobre l’escolarització a Granollers [en línia]. Granollers: Fundació Jaume Bofill. <https://www.granollers.cat/noticies/sala-de-premsa/granollers-presenta-les-propostes-la-millora-de-l%E2%80%99equitat-educativa-la> [Consulta: 1 març 2024].

Bretxa i Riera, Vanessa; Comajoan Colomé, Llorenç; Sorolla Vidal, Natxo (2009). «De les pràctiques monolingües familiars a la identificació bilingüe: El cas dels preadolescents de Mataró i la Franja». Noves SL: Revista de Sociolingüística. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Secretaria de Política Lingüística (hivern). També disponible en línia a: <http://www.gencat.cat/llengua/noves/noves/hm09hivern/bretxa_comajoan_sorolla1_9.htm> [Consulta: 1 març 2024].

Bretxa Riera, Vanessa; Vila Moreno, Francesc Xavier (2012). «Els canvis sociolingüístics en el pas de primària a secundària: el projecte RESOL a la ciutat de Mataró». Treballs de Sociolingüística Catalana [en línia], núm. 22, p. 93-118. <https://doi.org/10.2436/20.2504.01.44>.

Bullock, S. (2014). «Language ideologies in Morocco». Anthropology Department Honors Papers [en línia], núm. 11. <https://digitalcommons.conncoll.edu/anthrohp/11> [Consulta: 1 març 2024].

Comellas Casanova, Pere; Junyent Figueras, Maria Carme; Cortès-Colomé, Montserrat; Barrieras Angàs, Mònica; Fuentes-Calle, Alícia (2017). «La transmissió lingüística intergeneracional en espais majoritàriament catalanòfons: el cas d’estudiants al·loglots al Berguedà i les terres de l’Ebre». Treballs de Sociolingüística Catalana [en línia], núm. 27, p. 193-211. <https://doi.org/10.2436/20.2504.01.131>.

Conrick, Maeve; Donovan, Paula (2010). «Immigration and language policy and planning in Quebec and Canada: Language learning and integration». Journal of Multilingual and Multicultural Development [en línia], vol. 31, núm. 4, p. 331-345. <https://doi.org/10.1080/01434632.2010.497215>.

DGPL = Direcció General de Política Lingüística (2018). Anàlisi de l’‘Enquesta d’usos lingüístics de la població a Catalunya 2013’. Volum 1: Coneixements, usos, transmissió i actituds lingüístics [en línia]. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. (Biblioteca Tècnica de Política Lingüística) <https://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i

_difusio/publicacions_en_linia/btpl_col/analisi-eulp-a-catalunya-2013-volum-1/> [Consulta: 1 març 2024].

— (2019). Els usos lingüístics de la població de Catalunya: Resultats de l’‘Enquesta d’usos lingüístics de la població. 2018’ [en línia]. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. <https://web.archive.org/web/20230605015051/https://llengua.gencat.cat/ca/serveis/dades_i_estudis/poblacio/Enquesta-EULP/Enquesta-dusos-lingueistics-de-la-poblacio

-2018/> [Consulta: 1 març 2024].

Flors Mas, Avel·lí; Vila Moreno, Francesc Xavier (2014). «Justificant les preferències. Com argumenten les opcions lingüístiques els adolescents catalans». Treballs de Sociolingüística Catalana [en línia], núm. 24, p. 173-199. <https://doi.org/10.2436/20.2504.01.75>.

Galindo Solé, Mireia; Vila Moreno, Francesc Xavier (2009). «Els factors explicatius dels usos lingüístics informals entre l’alumnat català: llengua inicial, xarxes socials, competència i llengua vehicular d’ensenyament». Noves SL: Revista de Sociolingüística. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria de Política Lingüística (hivern). També disponible en línia a: <http://www.gencat.cat/llengua/noves/noves/hm09hivern/galindo_vila1_9.htm> [Consulta: 1 març 2024].

Gonzàlez Balletbò, Isaac; Pujolar Cos, Joan; Font Tanyà, Anna; Martínez Sanmartí, Roger (2014). Llengua i joves: Usos i percepcions lingüístics de la joventut catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social i Família. Direcció General de Joventut. (Estudis; 30). També disponible en línia a: <https://dretssocials.gencat.cat/ca/detalls/Article/Estudis30-00001> [Consulta: 1 març 2024].

Govern de la Generalitat de Catalunya (2017). Pla de ciutadania i de les migracions: 2017-2020 [en línia]. Barcelona: Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania. <https://cultura.gencat.cat/ca/departament/plans-i-programes/ambit-interdepartamental/ciutadania/pla-de-ciutadania-i-de-les-migracions/> [Consulta: 1 març 2024].

Guijarro Rubinat, Xavier (2019). «La segregació de la pobresa i la riquesa a Granollers». Infogram [en línia]. <https://infogram.com/distribucio-espacial-de-la-renda-a-granollers-1hdw2j9lkglj6l0> [Consulta: 1 març 2024].

Hernández-Carr, Aitor (2011). «Second generation Moroccan migrants in Catalonia: Language, employment and social inclusion». A: Alarcón Alarcón, Amado; Garzón Muñoz, Luis (ed.). Language, Migration and Social Mobility in Catalonia. Leida: Brill, p. 95-122. (International Studies in Sociology and Social Anthropology; 121). <https://doi.org/10.1163/9789004211247_006>.

IDESCAT = Institut d’Estadística de Catalunya (2019a). Població segons llengua habitual i estratificació territorial mostral: %: Catalunya: 2018 [en línia, taula de dades]. <https://www.idescat.cat/pub/?id=eulp&n=11390> [Consulta: 1 març 2024].

— (2019b). Projeccions de població (base 2018): Principals resultats. Barcelona: Generalitat de Catalunya. També disponible en línia a: <https://idescat.cat/p/projb2018> [Consulta: 1 març 2024].

— (2024). Població estrangera a 1 de gener: Per continents: 2023: Granollers [en línia, taula de dades]. <https://www.idescat.cat/poblacioestrangera/?geo=mun:080961&nac=a&b=11#Plegable=geo> [Consulta: 1 març 2024].

Institut de Govern i Polítiques Públiques; Gonzàlez Balletbò, Isaac (coord.); Collet Sabé, Jordi; Sanmartín Morant, Josep; Alegre Canosa, Miquel Àngel; Benito Pérez, Ricardo; González Motos, Sheila (2007). Participació, política i joves: Una aproximació a les pràctiques polítiques, la participació social i l’afecció política de la joventut catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Secretaria de Joventut. Observatori Català de la Joventut. (Estudis; 22) També disponible en línia a: <https://dretssocials.gencat.cat/ca/detalls/Article/Estudis22-00001> [Consulta: 1 març 2024].

Juan-Garau, Maria (2020). «L’educació de l’alumnat amb llengües d’herència: una mirada actual i reptes de futur». Caplletra: Revista Internacional de Filologia [en línia], núm. 68, p. 177-197. <https://doi.org/10.7203/caplletra.68.16476>.

Junyent Figueras, Maria Carme; Monrós Marín, Eva; Fidalgo Piña, Mònica; Cortès-Colomé, Montserrat; Comellas Casanova, Pere; Barrieras Angàs, Mònica (2011). «Canvi de representacions lingüístiques de parlants al·loglots per contacte amb la situació lingüística catalana». A: Direcció General per a la Immigració. Recerca i Immigració III. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social i Família, p. 93-108. (Ciutadania i Immigració; 6) També disponible en línia a: <http://hdl.handle.net/2445/21842> [Consulta: 1 març 2024].

Lucas, Jeffrey W. (2003). «Theory‐testing, generalization, and the problem of external validity». Sociological Theory [en línia], vol. 21, núm. 3, p. 236-253. <https://doi.org/10.1111/

-9558.00187>.

Martínez Sanmartí, Roger; Gonzàlez, Isaac; Miguel Luken, Verónica de; Morral, Sergi (2005). Cultura i joves: Anàlisi de l’‘Enquesta de consum i pràctiques culturals de Catalunya’. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Secretaria General de Joventut. (Estudis; 16) També disponible en línia a:

gencat.cat/ca/detalls/Article/Estudis.16> [Consulta: 1 març 2024].

Oller Badenas, Judith (2013). «Variables que incideixen en el coneixement de català i castellà de l’alumnat estranger a Catalunya: un estudi amb alumnat de sisè de primària».

A: Vila Moreno, Francesc Xavier; Salvat Golobardes, Eulàlia Anna (ed.). Noves immigracions i llengües. Barcelona: Agrupació d’Editors i Autors Universitaris: Universitat de Barcelona, p. 77-96 (Lingüística Catalana; 13) També disponible en línia a: <http://hdl.handle.net/2445/112057> [Consulta: 1 març 2024].

Pàmies Rovira, Jordi (2011). «Las identidades escolares y sociales de los jóvenes marroquíes en Cataluña (España)». Psicoperspectivas: Individuo y Sociedad [en línia], vol. 10, núm. 1, p. 144-168. <https://doi.org/10.5027/psicoperspectivas-Vol10-Issue1-fulltext-128>.

Portes, Alejandro; Aparicio, Rosa; Haller, William (2009). La segunda generación en Barcelona: un estudio longitudinal [en línia]. Report. Universitat Pontifícia de Comillas. <http://noeparis.free.fr/Generaciones/Portes.pdf> [Consulta: 1 març 2024].

Pujolar Cos, Joan; Gonzàlez Balletbò, Isaac (2012). «Linguistic ‘mudes’ and the de-

ethnicization of language choice in Catalonia». International Journal of Bilingual Education and Bilingualism [en línia], vol. 16, núm. 2, p. 138-152. <https://doi.org/10.1080/

2012.720664>.

Pujolar Cos, Joan; Gonzàlez Balletbò, Isaac; Martínez Sanmartí, Roger (2010). «Les mudes lingüístiques dels joves catalans». Llengua i Ús: Revista Tècnica de Política Lingüística [en línia], núm. 48, p. 65-75. <http://hdl.handle.net/10609/104706> [Consulta: 1 març 2024].

Querol Puig, Ernest (2006). «Qui parla català a Andorra i per què?». Treballs de Sociolingüística Catalana [en línia], núm. 19, p. 241-267. <https://revistes.iec.cat/index.php/TSC/article/view/38548.001> [Consulta: 1 març 2024].

Roca, Montserrat (2009). «La immigració i les polítiques públiques a Granollers a l’inici del segle xxi». Ponències: Revista del Centre d’Estudis de Granollers [en línia], p. 29-55. <https://raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/184025> [Consulta: 26 setembre 2023].

Sabaté Dalmau, Maria (2016). «El català dels locutoris: pràctiques i ideologies lingüístiques de la migració en espais urbans castellanoparlants». Treballs de Sociolingüística Catalana [en línia], núm. 26, p. 105-121. <https://doi.org/10.2436/20.2504.01.111>.

Sanvicén-Torné, Paquita (2017). «Dones i transmissió lingüística en llars d’origen immigrant. Impactes, reptes i oportunitats». Treballs de Sociolingüística Catalana [en línia], núm. 27, p. 149-174. <https://doi.org/10.2436/20.2504.01.130>.

Siguan, Miquel; Arnau i Querol, Joaquim; Servera Vila, Joan Ignasi (1982). «Llengua i estructura educativa en una zona de Catalunya: Granollers i la seva rodalia». Treballs de Sociolingüística Catalana [en línia], núm. 4, p. 33-49. <https://revistes.iec.cat/index.php/TSC/article/view/49482.001> [Consulta: 14 abril 2024].

Solana Solana, Miguel; Miguel Luken, Verónica de; Rodríguez García, Dan; Sans Pascual, Àngels de (2012). «Conocimiento de las lenguas oficiales entre inmigrantes extranjeros en Cataluña, e implicaciones sobre su integración social». Migraciones: Revista del Instituto Universitario de Estudios sobre Migraciones [en línia], núm. 32, p. 103-138. <https://revistas.comillas.edu/index.php/revistamigraciones/article/view/910>.

Solé Camardons, Joan; Torrijos López, Anna; Serracant i Melendres, Pau (2013). «Llengua i joves: Anàlisi de les variables lingüístiques de l’Enquesta a la joventut de Catalunya 2012». Llengua i Ús: Revista Tècnica de Política Lingüística [en línia], núm. 53. <https://www.raco.cat/index.php/LlenguaUs/article/view/270987> [Consulta: 25 desembre 2019].

Torrijos López, Anna (2008). «Caracterització sociolingüística dels joves de Catalunya: alguns factors que expliquen els usos lingüístics». Noves SL: Revista de Sociolingüística. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria de Política Lingüística (hivern). També disponible en línia a: <http://www.gencat.cat/llengua/noves/noves/hm08hivern/torrijos1_5.htm> [Consulta: 1 març 2024].

Trenchs Parera, Mireia; Larrea Mendizabal, Imanol; Newman, Michael (2014). «La normalització del cosmopolitisme lingüístic entre els joves del segle xxi? Una exploració de les ideologies lingüístiques a Catalunya». Treballs de Sociolingüística Catalana [en línia], núm. 24, p. 281-301. <https://doi.org/10.2436/20.2504.01.80>.

Ulriksen, Marianne S.; Dadalauri, Nina (2014). «Single case studies and theory-testing: The knots and dots of the process-tracing method». International Journal of Social Research Methodology [en línia], vol. 19, núm. 2, p. 223-239. <https://doi.org/10.1080/13645579.2014.979718>.

Valentim, Vicente (2023). «Norms». A: Grasso, Maria; Giugni, Marco (ed.). Encyclopedia of Political Sociology [en línia]. Cheltenham: Edward Elgar Publishing. (Elgar Encyclopedias in Sociology) <https://doi.org/10.31219/osf.io/erfpg>.

Vila Moreno, Francesc Xavier (2013). «De l’“etapa autonòmica” a la “sociolingüística del multilingüisme”: una dècada de recerca sociolingüística sobre les noves immigracions». A: Vila Moreno, Francesc Xavier; Salvat Golobardes, Eulàlia Anna (ed.). Noves immigracions i llengües. Barcelona: Agrupació d’Editors i Autors Universitaris: Universitat de Barcelona, p. 11-28. També disponible en línia a: <http://hdl.handle.net/2445/112057> [Consulta: 1 març 2024].

Vila Moreno, Francesc Xavier; Galindo Solé, Mireia (2012). «Sobre la història i l’extensió de la norma de convergència lingüística a Catalunya». A: Vila Moreno, Francesc Xavier (ed.). Posar-hi la base. Usos i aprenentatges lingüístics en el domini català. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, p. 31-45. (Xarxa CRUSCAT; 8)

Vila Moreno, Francesc Xavier; Sorolla Vidal, Natxo; Larrea Mendizabal, Imanol (2013). «Les vies per als aprenentatges lingüístics del jovent d’origen marroquí establert a Catalunya». A: Vila Moreno, Francesc Xavier; Salvat Golobardes, Eulàlia Anna (ed.). Noves immigracions i llengües. Barcelona: Agrupació d’Editors i Autors Universitaris: Universitat de Barcelona, p. 147-198. També disponible en línia a: <http://hdl.handle.net/2445/112057> [Consulta: 1 març 2024].

Woolard, Kathryn A.; Gahng, Tae-Joong (1990). «Changing language policies and attitudes in autonomous Catalonia». Language in Society [en línia], vol. 19, núm. 3, p. 311-330. <https://www.jstor.org/stable/4168149> [Consulta: 1 març 2024].

Descàrregues

Publicat

22-07-2025

Número

Núm. 35 (2025): El procés d’anglicització als territoris de llengua catalana

Secció

Secció miscel·lània