Gust musical, gènere i multilingüisme del jovent valencià. Reflexions sobre l’educació a partir d’enquestes

Autors/ores

  • Aina Monferrer-Palmer Universitat de València. Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura - Universidad Nacional de Educación a Distancia

  • DOI: 10.2436/20.2504.01.230

Paraules clau:

gust musical, rols de gènere, estils musicals, context educatiu valencià

Resum

Aquest article presenta la recerca feta a través de 585 enquestes a joves valencians d’entre setze i vint-i-un anys sobre rols de gènere i consum musical. S’hi intenten extreure reflexions sobre la correlació entre gust musical, percepcions de gènere i multilingüisme. A partir dels resultats, es plantegen problemàtiques i oportunitats sobre l’ús de les cançons en l’ensenyament a l’escola en català, concretament, al País Valencià. Aquest article forma part d’un projecte de recerca més ampli sobre la modelització didàctica del gènere de text cançó en contextos educatius multilingües com el valencià.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Aina Monferrer-Palmer, Universitat de València. Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura - Universidad Nacional de Educación a Distancia

Aina Monferrer Palmer. Professora ajudant doctora del Departament de Didàctica de la Llengua i de la Literatura de la Universitat de València.

Llicenciada en Comunicació Audiovisual (UJI), Grau en Llengua i Literatura Catalanes (UOC) i Grau en Filosofia (UNED). Màster en Comunicació Intercultural i Ensenyament de Llengües i Màster de Professorat. És Doctora Internacional Cum Laude i Premi Extraordinari de Tesi 2016 de l’UJI amb la tesi Estudi lingüístic, literari i textual de la poesia de Vicent Andrés Estellés en un marc d’interessos traductològics i didàctics, sota la direcció de Vicent Salvador. Ha estat lectora de català a la Universidade de São Paulo. L’any 2016 va aprovar l’oposició. Fins a gener de 2021 compaginarà la feina de professora a l’Escola Oficial d’Idiomes de Castelló amb la de professora associada a la Universitat Jaume I. Autora de desenes de publicacions, comunicacions i seminaris a universitats internacionals sobre llengua, literatura i cultura catalanes com ara “Reflexions sobre la vitalitat de l’ús del català entre els líders d’opinió valencians a Twitter” (2019), “Anàlisi dels discursos periodístics en premsa espanyola al voltant dels fets relacionats amb el procés” (2018), “Dibuixar la poesia i comprendre-la: interpretacions en diferents nivells educatius” (2017), “Estellés autotraduït, aspectes multilingües i interculturals” (2017); editora de l’Anuari monogràfic titulat Literatura i ensenyament de llengües. Propostes, escriptors i contextos minoritaris o transfronterers (2017). Autora del llibre Vicent Andrés Estellés i la literatura a l’aula (Alfons el Magnànim, 2019) i del manual de la col·lecció Sapientia de l’UJI núm. 157, Estratègies d’Adquisició i d’Aprenentatge de la Llengua Catalana per a Mestres (2019). Autora de Docentes hiperdiscursivos (Barcelona, Octaedro, 2022), de l’Apte 11 (2021) i de l’Apte 14 (2022), així com de La mar de dones a Borriana (Agrupació Borrianenca de Cultura, 2022).

 

Referències

Besora, Max; Bagunyà, Borja (2018). Trapologia: Cròniques gonzobizarres de la nova música urbana. Barcelona: Ara Llibres.

Castro, Ernesto (2019). El trap: Filosofía millennial para la crisis en España. Madrid: Errata Naturae.

Claramonte, Jordi (2021). Estética modal. Libro segundo. Madrid: Tecnos.

Conforte, André; Dolz, Joaquim (2022). «Les trois métalangages de la samba». A: Cortier [et al.] (ed.). Chansons entre langues, révoltes et subversions. Llemotges: Lambert-Lucas.

Cooper, Doris (2007). Ideología y tribus urbanas. Xile: LOM Ediciones.

Espluga, Eudald (2021). No seas tú mismo: Apuntes sobre una generación fatigada. Barcelona: Paidós.

Firth, Simon (1981). Sound effects: Youth, leisure, and the politics of rock’n’roll. Nova York: Pantheon Books.

— (1988). Music for pleasure: Essays in the sociology of pop. Nova York: Routledge.

Fisher, Mark (2009). Capitalist realism: Is there no alternative? Londres: Zero Books.

Frechina, Josep Vicent (2011). La cançó en valencià: Dels repertoris tradicionals als gèneres moderns. València: AVL.

Hartmann, Nicolai (1986). Ontología. Vol. 3: La fábrica del mundo real. Ciutat de Mèxic: Fondo de Cultura Económica.

Héssel, Stéphane (2010). Indignez-vous! París: Indigène Éditions.

Jones, Owen (2011). Chavs: The demonization of the working class. Londres: Verso Books.

Martínez Sanmartí, Roger (2007). Taste in music as a cultural production: Young people, musical geographies and the imbrication of social hierarchies in Birmingham and Barcelona [en línia]. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. <https://www.tdx.cat/handle/10803/5145;jsessionid=B7DF3AD3267095ED9BF3CA720F05E44B> [Consulta: 6 febrer 2025].

Mejías, Ignacio; Rodríguez, Elena (2003). Jóvenes entre sonidos: Hábitos, gustos y referentes musicales [en línia]. Madrid: INJUVE. <http://www.injuve.es/sites/default/files/estudiosonidos_0.pdf> [Consulta: 6 febrer 2025].

Méndez, Antonio (2016). Comunicación musical y cultura popular: Una introducción crítica. València: Tirant.

Meseguer, Lluís (2018). La Nova Cançó: Estudis de literatura i música. Barcelona: PAM.

Miranda, Dave; Gaudreau, Patrick (2018). «Music and cultural prejudice reduction: A review». Musicae Scientiae, vol. 24, núm. 3, p. 299-312.

Monferrer-Palmer, Aina (2019). «Pragmaestilística del discurs del hip-hop en valencià». Comunicació: Revista de Recerca i d’Anàlisi [en línia], vol. 36, núm. 1 (maig), p. 51-69. <http://revistes.iec.cat/index.php/TC/article/view/145791/pdf_1516> [Consulta: 11 juny 2019].

— (2025). «Riproposta, identidades y autoorganización: el transfolk en el Estado español (2015-2022)». Journal of Spanish Cultural Studies [en línia], vol. 26. <https://doi.org/10.1080/14636204.2025.2458462>.

Oleaque, Joan Manuel (2016). En éxtasis: El bakalao como contracultura en España. València: Barlin Libros.

Regev, Motti (2007). «Ethno-national pop-rock music: Aesthetic cosmopolitanism made from within». Cultural Sociology, vol. 1, núm. 3, p. 317-341.

Reynolds, Simon (2013). Postpunk: Romper todo y empezar de nuevo. Madrid: Caja Negra.

Ross, Andrew; Rivers, Damian (ed.) (2018). The sociolinguistics of hip-hop as a critical conscience. Londres: Palgrave MacMillan.

Servigne, Pablo; Stevens, Raphaël (2020). Colapsología. Barcelona: Arpa.

Torrents, Julieta (2021). La poesia musicada a l’ESO: un element de cohesió social, lingüística i cultural [en línia]. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. <https://www.tesisenred.net/handle/10803/672503?locale-attribute=es#page=1> [Consulta: 6 febrer 2025].

Tuson, Jesús (1988). Mal de llengües. Barcelona: Empúries.

Žižek, Slavoj (2014). Pedir lo imposible. Madrid: Anagrama. [Traducció de Yong-June Park]

— (2016). La nueva lucha de clases: Los refugiados y el terror. Madrid: Anagrama.

Descàrregues

Publicat

22-07-2025

Número

Núm. 35 (2025): El procés d’anglicització als territoris de llengua catalana

Secció

Secció miscel·lània