Augment constant de manlleus en la premsa catalana : una conseqüència de la mundialització?

Resum

En els trenta anys de detecció de paraules noves a la premsa, l’Observatori de Neologia ha observat un creixement constant de la presència de manlleus d’altres llengües. Del 17,66 % de l’any 1989, s’ha arribat al màxim històric del 32,49 %. En tres dècades, doncs, l’espai de formació pròpia de paraules noves s’ha reduït notablement i a un ritme de mig punt anual de mitjana. En aquest article ens proposem de descriure aquest augment constant de la presència de manlleus en la premsa catalana d’àmplia difusió. Analitzarem el paper que hi fan les diferents llengües: primer l’anglès, que és la llengua que té més pes sobre el català; després el castellà, llengua de manlleu menys freqüent en els darrers anys, i finalment les altres llengües (francès, italià, alemany, basc, rus, japonès, àrab i encara d’altres). Finalment ens proposem de reflexionar sobre els motius que impulsen aquesta evolució. Partint de la base que la mundialització hi té un paper fonamental, volem veure de quina manera es materialitza i quina importància tenen altres factors com la poca permeabilitat als manlleus que presenten els diccionaris catalans, l’increment de llengües en l’escenari comunicatiu general, la baixa implantació de les propostes de normalització per evitar manlleus i la diversificació de fonts catalanes de premsa.

Paraules clau: manlleus, llengua catalana, neologismes, mundialització, premsa.