Twitter com a eina per a la recerca sociolingüística: llums i ombres

Autors/ores

  • Alexandre Nobajas Universitat de Keele

Paraules clau:

Twitter, xarxes socials, metodologia sociolingüística, web 2.0.

Resum

La recent popularització de les xarxes socials ha provocat que una part important de la població comparteixi una quantitat ingent d’informació a través d’Internet. Bona part d’aquesta informació és textual i fàcilment accessible, per la qual cosa pot ser emprada per a l’estudi i l’anàlisi sociolingüístics d’una manera ràpida, fàcil i massiva. Tot i aquesta oportunitat per a la recerca, les dades obtingudes mitjançant aquesta metodologia tenen una sèrie de característiques que poden limitar i fins i tot esbiaixar els resultats obtinguts, i per això cal tenir-les en compte abans d’arribar a conclusions definitives. Per una banda, en aquest article s’exploren les oportunitats que les dades obtingudes a través d’una de les xarxes socials més populars, Twitter, proporcionen als investigadors de l’àmbit de la sociolingüística. Per l’altra, però, també s’expliquen quins són els riscos i les limitacions que cal tenir en compte a l’hora de realitzar investigacions sociolingüístiques utilitzant aquesta nova font de dades. Tot plegat hauria d’informar els investigadors que considerin emprar aquesta font d’informació de les llums i les ombres que es trobaran a l’hora d’utilitzar-la.

Paraules clau: Twitter; xarxes socials; metodologia sociolingüística; web 2.0.

Descàrregues

Número

Secció

Secció monogràfica. Les llengües en les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)