La transmissió lingüística intergeneracional inversa : quan fills i filles ensenyen llengua als progenitors

Autors/ores

  • Júlia Llompart Esbert UAB GREIP

Paraules clau:

transmissió intergeneracional inversa, mediació interlingüística, migració, superdiversitat, castellà.

Resum

La realitat sociolingüística del context català s’ha vist modificada, especialment a partir dels anys noranta, per l’arribada de persones d’arreu del món. Actualment, alguns espais urbans de la ciutat de Barcelona entren en el paradigma de la superdiversitat. Les llengües d’origen de les poblacions que els configuren solen ser transmeses en família. En canvi, la transmissió lingüística del català a infants i adolescents s’assegura sobretot des de l’escola, mentre que el castellà és adquirit, per part d’infants, joves i adults, especialment en els contextos socials en què aquesta llengua és emprada com a llengua franca. L’anàlisi de les dades d’un estudi etnogràfic, realitzat en un centre de secundària de la ciutat de Barcelona, obre nous interessos de recerca: l’activitat de mediació interlingüística intergeneracional i l’activitat de suport a l’aprenentatge del castellà com a possibles vies per a la transmissió lingüística intergeneracional «inversa» (de filles i fills a progenitors). Això porta a ampliar el concepte de transmissió lingüística intergeneracional de manera que inclogui la bidireccionalitat.
Paraules clau: transmissió intergeneracional inversa, mediació interlingüística, migració, superdiversitat, castellà. 

Biografia de l'autor/a

Júlia Llompart Esbert, UAB GREIP

Descàrregues

Publicat

22-07-2016

Número

Secció

Secció monogràfica. La transmissió lingüística intergeneracional