L’evolució del coneixement del valencià en dues dècades: els censos lingüístics del 1991 al 2011

Resum

L’objectiu d’aquest article és analitzar les dades lingüístiques del Cens de l’any 2011 referents al valencià i comparar els resultats amb les dades dels censos anteriors, particularment el de l’any 2001. L’interès d’aquestes anàlisis resideix en la difusió d’unes dades que no han suscitat cap mena de publicació. En la primera part de l’article es retrata demogràficament la població del País Valencià i en la segona s’analitza el Cens lingüístic. Els resultats generals mostren que el 85% de la població del País Valencià  de 3 anys i més es capaç d’entendre el valencià i aproximadament la meitat de parlar-lo, nivells molt semblants als de fa 20 anys. En relació amb les capacitats formals, l’alfabetització de la població en valencià continua augmentant a bon ritme. Els resultats desagregats per les variables sociodemogràfiques de l’edat, el lloc de naixement i la comarca de residència mostren diferències importants tant en els nivells de coneixement del valencià com en la seua evolució. L’apartat dedicat a l’anàlisi territorial descobreix comarques de la zona valencianoparlant que presenten una evolució particular del coneixement del valencià: el Baix Maestrat, la Costera, el Comtat, l’Horta Oest i els Ports. Recorrem a la demografia per intentar trobar una explicació a aquestes irregularitats i concloem expressant les nostres sospites sobre la fiabilitat de les dades del Cens de població 2011. 

Paraules clau: cens lingüístic; demolingüística; coneixement del valencià; País Valencià.