Crida d’articles – Treballs de Sociolingüística Catalana

Número 36 (2026) - Monogràfic: «Sociolingüística: metodologia, paradigmes i interdisciplinarietat»

Treballs de Sociolingüística Catalana és una revista en format paper i electrònic que té periodicitat anual. La revista fa una crida d’articles per al número 36 (2026), tant sobre la temàtica de la secció monogràfica «Sociolingüística: metodologia, paradigmes i interdisciplinarietat», com per a la secció miscel·lània, sobre qualsevol dels temes habituals de la revista, o ressenyes de llibres. La revista està indexada i avaluada en algunes de les principals bases de dades, com JCR (ESCI-WoS) amb Quartil 4; FECYT amb Quartil 3 (2022); Dialnet métricas amb Quartil 1 (2022); té la màxima avaluació en el sistema CARHUS; i compta amb un índex d’impacte de 10 a ICDS-MIAR. La revista també es troba indexada a les bases de dades Directory of Open Access Journals, Periodicals Index Online, Linguist list, RACO, Latindex i Dialnet.

Per a la secció monogràfica us convidem a col·laborar-hi dins el tema següent: «Sociolingüística: metodologia, paradigmes i interdisciplinarietat». El monogràfic es presenta com una reflexió sobre la pròpia disciplina, i pretén explorar els procediments de la sociolingüística, els paradigmes teòrics, i el seu diàleg amb altres disciplines. D’una banda, el monogràfic està obert tant a reflexions crítiques sobre els aspectes metodològics, com a recerques empíriques que donen respostes metodològicament innovadores o poc explotades (com ara estudis de cas basats en la convivència, intervencions pedagògiques, recerques-acció). Es dirigeix a reforçar la reflexió sobre la importància de l'epistemologia en la recerca sociolingüística, com per exemple qüestions metodològiques en relació a l’anàlisi del discurs, mètodes qualitatius i quantitatius, anàlisi de xarxes, metodologies mixtes, o els reptes amb les dades massives. A la vegada, el monogràfic també pretén obrir-se a articles que reflexionen sobre l’impacte dels paradigmes teòrics en la sociolingüística catalana, la seua consonància o dissonància amb les dinàmiques internacionals, els debats als quals s’ha enfrontat, les tendències centrífugues o les sinèrgies entre corrents teòrics, o en termes més pràctics, sobre la institucionalització de la sociolingüística, el caràcter militant o la interacció amb la política lingüística governamental. Finalment, també es vol fomentar el diàleg entre la sociolingüística i altres disciplines. Al monogràfic són benvinguts els treballs que posen el focus en la interdisciplinarietat, tant per la confluència de diferents disciplines en la recerca sociolingüística, com per la seua interacció amb altres disciplines, l’impacte del gir lingüístic en les ciències socials, o les aportacions de la sociolingüística a altres disciplines. Algunes estratègies metodològiques i paradigmàtiques per a abordar l’estudi de les llengües en societat permeten establir diàleg amb els punts centrals d’altres disciplines, i «ajuda a obrir la sociolingüística als corrents socials i polítics de reflexió i qüestionament de les desigualtats» (Pujolar, 2020).

A banda de la possibilitat de publicar dins la part monogràfica del volum, les persones interessades poden, com és habitual, enviar articles per a l’àmplia secció miscel·lània de tema lliure en el marc de la revista.

La revista publica els articles preferentment en català, però també rebem de grat articles de qualitat en altres llengües d'autors de fora del domini lingüístic català. Els articles han de tenir una extensió màxima de 40.000 caràcters amb espais (incloent-hi els annexos), i en el cas de les ressenyes, l’extensió màxima és de 10.500 caràcters amb espais. La data màxima per a la recepció d’articles per al número 36 és l’1 de març de 2025, mitjançant el formulari de la pàgina web <https://revistes.iec.cat/index.php/TSC/information/authors>. S’aconsella als autors consultar les normes de publicació de la revista <https://revistes.iec.cat/index.php/TSC/about/submissions> abans de redactar els textos. Com és preceptiu, tots els articles han de passar per dues avaluacions externes i anònimes abans de la seva acceptació per a la publicació. És recomanable que ens envieu una proposta abans a l’adreça tsc(arrova)iec(punt)cat.

Treballs de Sociolingüística Catalana és des del 1977 l’anuari de la Societat Catalana de Sociolingüística (abans Grup Català de Sociolingüística), filial de l’Institut d’Estudis Catalans. D’acord amb els objectius estatutaris de la Societat, Treballs de Sociolingüística Catalana estimula i reflecteix la recerca en sociolingüística, entesa en el sentit ampli i integrador que l’ha caracteritzada en els països de llengua catalana. Són doncs benvinguts a la revista tots els articles inèdits en els camps de la sociologia de la llengua, l’antropologia de la llengua, el variacionisme, la psicologia social de la llengua, la política i planificació lingüístiques i el dret lingüístic, etc. especialment els referits a la nostra àrea lingüística i als processos de normalització lingüística, de manera preferent en llengua catalana. Les persones destinatàries de la revista són tant especialistes en sociolingüística, dins i fora dels àmbits universitaris, com ciutadans amatents a conèixer en profunditat la situació sociolingüística als nostres països. Podeu accedir al contingut de la revista mitjançant la pàgina web <http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/>.

Des de la seua fundació la revista va ser dirigida per Francesc Vallverdú (1976-2002), posteriorment Emili Boix n'esdevingué el director (2003-2023), càrrec ocupat en l'actualitat per Natxo Sorolla. El número 28 (2018) va estar dedicat a «Llengua i poder», el 29 (2019) a «La llengua catalana i la mundialització», el 30 (2020) a les «Trajectòries sociolingüístiques: nous i vells parlants», el 31 (2021) a «L'estandardologia comparada: teoria i pràctica», el 32 (2022) a «L’avaluació de les polítiques lingüístiques», el 33 (2023) a «Llengua i economia», el 34 (2024) a «Llengües, mobilitat i migracions», i el 35 (2025) a «El procés d’anglicització als territoris de llengua catalana».