Els fets d’octubre de 2017 a Catalunya, a Instagram. Enquadrament i motius visuals durant el període Autors/ores Laura Garriga Sagalés Universitat Pompeu Fabra DOI: https://doi.org/10.2436/20.3008.01.226 Paraules clau: Instagram, comunicació política, enquadrament, 1-O, octubre de 2017, motius visuals, narratives. Resum Aquest estudi s’endinsa en la representació que es fa de la relació entre Catalunya i Espanya el mes d’octubre de 2017 a través de la plataforma Instagram des dels perfils dels principals actors polítics i socials que van tenir incidència durant el període. S’utilitza l’enquadrament (framing) com a eina metodològica i, a través d’aquest, s’analitza quins marcs mentals evoquen les imatges, quins predominen i per quins actors són transmesos. També es fa una anàlisi de motius visuals identificats en algunes de les imatges. Finalment, es reflexiona sobre la naturalesa d’Instagram i com aquesta plataforma condiciona la transmissió de missatges polítics. Algunes conclusions de l’estudi són la infrautilització de la plataforma, la visió parcial dels esdeveniments i la identificació de set marcs mentals, entre els quals predomina el de conflicte/guerra. Aquest és majoritàriament transmès pels perfils independentistes, mentre que els perfils unionistes vehiculen el marc de família/amor/ amistat. Biografia de l'autor/a Laura Garriga Sagalés, Universitat Pompeu Fabra Comunicadora audiovisual.laura.garriga.s@gmail.com Referències Adi, Ana; Gerodimos, Roman; Lilleker, Darren G. (2018) «“Yes we vote”: Civic mobilisation and impulsive engagement on Instagram». Javnost - The Public [en línia], 25, p. 315-332 <https://doi.org/10.1080/13183222.2018.1464706>. Bell, Philip (2000). «Content analysis of visual images». A: Leeuwen, Theo van; Jewitt, Carey. The handbook of visual analysis. Estats Units: SAGE Publications Ltd. Cartes Barroso, Manuel Jesús (2018). «El uso de Instagram por los partidos políticos catalanes durante el referéndum del 1-O». Revista de Comunicación de la SEECI [en línia], 47, p. 17-36. <https://doi.org/10.15198/seeci. 2018.0.17-36> [Consulta: 10 gener 2019]. Casero-Ripollés, Andreu (2018). «Research on political information and social media: Key points and challenges for the future». El Profesional de la Información [en línia], 27 (5), p. 964-974. <https://doi.org/10.3145/epi.2018.sep.01> [Consulta: 10 gener 2019]. Cortés de los Ríos, María Enriqueta (2010). «Cognitive devices to communicate the economic crisis: An analysis through covers in The Economist». Ibérica, 20, p. 81-106. Dekavalla, Marina (2018). «Visualizing the game frame: Constructing political competition through television images in referendum coverage». Visual Communication [en línia], 19 (4), p. 483-505. <https://doi.org/10.1177/1470357218801395> [Consulta: 13 febrer 2019]. Delli Carpini, Michael X. (1993). «Radio’s political past». Media Studies Journal, Radio: The Forgotten Medium [en línia],7 (3), p. 23-36. <https://repository.upenn.edu/asc_papers/23> [Consulta: 14 febrer 2019]. Driessens, Oliver [et al.] (2010). «Personalization according to politicians: A practice theoretical analysis of mediatization». Communications [en línia], 35, p. 309-326.<https://doi.org/10.1515/comm.2010.017> [Consulta: 3 gener 2019]. Entman, Robert M. (1993). «Framing: Toward clarification of a fractured paradigm». Journal of Communication [en línia], 43, p. 51-58. <https://doi.org/10.1111/j.1460-2466.1993.tb01304.x> [Consulta: 18 novembre 2018]. Galeano, Susana (2018). «Instagram España (casi) duplicó su número de usuarios en dos años». Marketing Ecommerce [en línia]. <https://www.google.com/amp/s/marketing4ecommerce.net/instagram-espana-numero-usuarios-the-social-media-family-2018/amp/> [Consulta: 22 gener 2019]. Gamson, William A.; Modigliani, Andre (1989). «Media discourse and public opinion on nuclear power: A constructionist approach». American Journal of Sociology [en línia], 95 (1), p. 1-37. <https://doi.org/10.1086/229213> [Consulta:17 gener 2019]. Gili Ferré, Ricard (2017). Els mitjans de comunicació com a legitimadors o deslegitimadors d’un projecte polític per mitjà dels frames i les estructures narratives: El cas del procés català en el període 2006-2015. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Goffman, Erving (1974). Frame analysis. Nova York: Harper & Row. Gorp, Baldwin van (2005). «Where is the frame? Victims and intruders in the Belgian press coverage of the asylum issue». European Journal of Communication [en línia], 20 (4), p. 484-507.<https://doi.org/10.1177/0267323105058253> [Consulta: 11 novembre 2018]. — (2007). «The constructionist approach to framing: Bringing culture back in». Journal of Communication [en línia], 57, p. 60-78. <https://doi.org/10.1111/j.0021-9916.2007.00329.x> [Consulta: 11 novembre 2018]. Gorp, Baldwin van; Vercruysse, Tom (2012). «Frames and counter-frames giving meaning to dementia: A framing analysis of media content». Social Science & Medicine [en línia], 74, p. 1274-1281. <https://doi.org/10.1016/j.socscimed.2011.12.045> [Consulta: 15 gener 2019]. Guillen, Alberto; Rodríguez-Diaz, Raquel (2017). «Frames y agendas durante el proceso soberanista catalán (2013-2015)». Sobre Jornalismo [en línia], 6 (2), p. 140-157.<https://doi.org/10.25200/SLJ.v6.n2.2017.321> [Consulta: 17 desembre 2018]. Hernández Álvarez, Isaac Manuel (2019). «El uso de Instagram en la política». Diario 16 [en línia] (27 març). <https://diario16.com/el-uso-de-instagram-en-la-politica/> [Consulta: 20 abril 2019]. Jomini Stroud, Natalie (2010). «Polarization and partisan selective exposure». Journal of Communication [en línia] (27 març), 60, p. 556-576. <https://doi.org/10.1111/j.1460-2466.2010.01497.x> [Consulta: 14 març 2019]. Lakoff, George (2004). Don’t think of an elephant. Estats Units: Chelsea Green Publishing Co. — (2008). The political mind. Londres: Penguin Books. Lakoff, George; Johnson, Mark (1986). Metáforas de la vida cotidiana. Madrid: Cátedra. Leeuwen, Theo van; Jewitt, Carey (2000). The handbook of visual analysis. Estats Units: SAGE Publications Ltd. Leeuwen, Theo van; Kress, Gunther (1996). Reading images: The grammar of visual design. Nova York: Routledge. López-Rabadán, Pablo; Doménech-Fabregat, Hugo (2018). «Instagram y la espectacularización de las crisis políticas. Las 5W de la imagen digital en el proceso independentista de Cataluña». El Profesional de la Información [en línia], 27 (5), p. 1013-1029. <https://doi.org/10.3145/EPI> [Consulta: 16 març 2019]. Masip, Pere; Ruiz-Caballero, Carlos; Suau, Jaume (2019). «Active audiences and social discussion on the digital public sphere. Review article». El Profesional de la Información [en línia], 28 (2), p. 16-55. <https://doi.org//10.3145/epi.2019.mar.04> [Consulta: 17 abril 2019]. Moragas-Fernández, Carlota M. (2014). Discurs, metàfores i valors emprats pels actors polítics pro-sobiranistes en la construcció de la Catalunya independent a Twitter. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili. — (2016). Claiming independence in 140 characters: Uses of metaphor in the construction of Scottish and Catalan political discourses on Twitter. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili. Moragas-Fernández, Carlota M.; Capdevila Gómez, Arantxa (2017). «La mediatización del proceso independentista de Cataluña: el rol de la metáfora en tratamiento informativo de El Mundo, El País y La Vanguardia». Revista Dígitos, 3 (2), p. 11-35. Moragas-Fernández, Carlota M.; Montagut Calvo, Marta; Capdevila Gómez, Arantxa (2018). «The process en route: The metaphor of the journey as the dominant narrative for the political discourse in Catalonia». Critical Discourse Studies [en línia], 15 (1), p. 1-23. <https://doi.org/10.1080/17405904.2018.1468787> [Consulta: 16 novembre 2018]. Muñiz, Carlos; Igartua, Juan José; Otero, José Antonio (2006). «Imágenes de la inmigración a través de la fotografía de prensa. Un análisis de contenido». Comunicación y Sociedad, 19 (1), p. 103-128. Negro Alousque, Isabel (2014). «Pictorial and verbo-pictorial metaphor in Spanish political cartooning». Círculo de Lingüística Aplicada a la Comunicación [en línia], 57, p. 59-84.<http://dx.doi.org/10.5209/rev_CLAC.2014.v57. > [Consulta: 10 novembre 2018]. Laura Garriga Sagalés Negro Alousque, Isabel (2015). «“Corruption is dirt”: Metaphors for political corruption in the Spanish press». BHS [en línia], 9 (2). <https://doi.org/10.3828/bhs.2015.15> [Consulta: 3 desembre 2018]. Papacharissi, Zizi (2002). «The virtual sphere: The Internet as a public sphere». New Media Society [en línia], 4. [Consulta: 17 gener 2019]. Pont-Sorribes, Carles (2017). Catalunya als ulls del món: Anàlisi de la presència i construcció del relat del context sociopolític de Catalunya a la prensa internacional (2010-2015). Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. «Procés independentista català» (2022). Viquipèdia [en línia]. <https://ca.wikipedia.org/wiki/Proc%C3%A9s_independentista_catal%C3%A0> [Consulta: 20 abril 2022]. Quevedo-Redondo, Raquel; Portalés-Oliva, Marta (2017). «Imagen y comunicación política en Instagram. Celebrificación de los candidatos a la presidencia del Gobierno». El Profesional de la Información [en línia], 26 (5), p. 916-927. <https://doi.org/10.3145/epi.2017.sep.13> [Consulta: 17 març 2019]. Refaie, Elisabeth el (2003). «Understanding visual metaphor: The example of newspaper cartoons». Visual Communication [en línia], 2 (1), p. 75-95. <https://doi.org/10.1177/1470357203002001755> [Consulta: 14 abril 2019]. Rodríguez-Andrés, Roberto; Álvarez-Sabalegui, David (2018). «Presencia y actividad de los parlamentos autonómicos en las redes sociales: pocos avances en el fomento de la participación ciudadana». El Profesional de la Información [en línia], 27 (5), p. 994-1003. <https://doi.org/10.3145/epi.2018.sep.04> [Consulta: 9 novembre 2018]. Scheufele, Dietram A.; Tewksbury, David (2007). «Framing, agenda setting, and priming: The evolution of three media effects models». Journal of Communication [en línia], 57, p. 9-20. <https://doi.org/10.1111/j.0021-9916.2007.00326.x> [Consulta: 5 febrer 2019]. Selva-Ruiz, David; Caro-Castaño, Lucía (2017). «Uso de Instagram como medio de comunicación política por parte de los diputados españoles: la estrategia de humanización en la “vieja” y la “nueva” política». El Profesional de la Información [en línia], 26 (5), p. 903-915. <https://doi.org/10.3145/epi.2017.sep.12> [Consulta: 7 febrer 2019]. Semetko, H.; Valkenburg, P. M. (2000). «Framing European politics: A content analysis of press and television news». Journal of Communication [en línia], 50, p. 93-109. <https://doi.org/10.1111/j.1460-2466.2000.tb02843.x> [Consulta: 3 gener 2019]. Descàrregues PDF Publicat 2023-05-25 Com citar Garriga Sagalés, L. (2023). Els fets d’octubre de 2017 a Catalunya, a Instagram. Enquadrament i motius visuals durant el període. Comunicació. Revista De Recerca I d’anàlisi, 40(1), 29–72. https://doi.org/10.2436/20.3008.01.226 Més formats de citació ACM ACS APA ABNT Chicago Harvard IEEE MLA Turabian Vancouver Descarregar citació Endnote/Zotero/Mendeley (RIS) BibTeX Número Vol. 40 Núm. 1: maig 2023 Secció Articles Llicència La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors. En el moment de lliurar els articles a Comunicació. Revista de Recerca i d’Anàlisi per sol·licitar-ne la publicació, els autors accepten els termes següents: — Els autors cedeixen a la Societat Catalana de Comunicació (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública (incloent-hi la comunicació a través de les xarxes socials) i distribució dels articles presentats per a ser publicats a Comunicació. Revista de Recerca i d’Anàlisi , en qualsevol forma i suport, i per qualsevol mitjà, incloses les plataformes digitals. El Comitè Editorial es reserva els drets d’acceptar o de refusar els treballs presentats i, igualment, es reserva el dret de fer qualsevol modificació editorial que consideri convenient. De ser acceptada pels autors, aquests hauran de lliurar l’article amb els canvis suggerits. — Els autors responen davant la Societat Catalana de Comunicació de l’autoria i l’originalitat dels articles presentats. És a dir, els autors garanteixen que els articles lliurats no contenen fragments d’obres d’altres autors, ni fragments de treballs propis publicats anteriorment; que el contingut dels articles és inèdit, i que no s’infringeixen els drets d’autor de tercers. Els autors accepten aquesta responsabilitat i s’obliguen a deixar indemne la Societat Catalana de Comunicació de qualsevol dany i perjudici originats per l’incompliment de la seva obligació. Així mateix, han de deixar constància en els articles que enviïn a la revista de les responsabilitats derivades del contingut dels articles. — És responsabilitat dels autors obtenir els permisos per a la reproducció sense restriccions de tot el material gràfic inclòs en els articles, així com garantir que les imatges i els vídeos, etc., han estat realitzats amb el consentiment de les persones que hi apareixen, i que el material que pertany a tercers està clarament identificat i reconegut dins del text. Així mateix, els autors han d’entregar els consentiments i les autoritzacions corresponents a la Societat Catalana de Comunicació en lliurar els articles. — La Societat Catalana de Comunicació està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors. En tot cas, es compromet a publicar les correccions, els aclariments, les retraccions i les disculpes si escau. — Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada. — La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.