Del postfeminisme al feminisme neoliberal i popular a través dels continguts compartits per les <i>influencers</i> de TikTok i Instagram entre 2017 i 2021

Maria Castellví Lloveras

Autors/ores

Maria Castellví Lloveras Universitat Pompeu Fabra
DOI: 10.2436/20.3008.01.225

Paraules clau:

TikTok, Instagram, postfeminisme, neoliberalisme, influencers, xarxes socials.

Resum

Les influencers són una de les figures de les xarxes socials amb més capacitat per impactar una àmplia audiència juvenil, especialment femenina. Mitjançant l’exposició de la seva intimitat, sumen milions de seguidors i assoleixen una visibilitat que les trasllada de l’anonimat a l’esfera pública i esdevenen microcelebritats (Hearn, 2008; Marwick, 2015). Aquest article proposa un estudi comparatiu, aplicant la semiòtica social i del discurs, dels continguts publicats per dues generacions d’influencers femenines entre 2017 i 2021. L’objectiu és analitzar-ne l’evolució per identificar similituds, canvis i contradiccions a l’hora de representar la seva identitat femenina. En les imatges, els vídeos i els textos que comparteixen aquestes joves hi ha implícits elements que il·lustren la revisió i l’actualització de la sensibilitat postfeminista cap a nous paradigmes com el feminisme neoliberal o popular, que presenta una nova concepció de l’empoderament femení basat en la individualitat.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Maria Castellví Lloveras, Universitat Pompeu Fabra

Estudiant de doctorat a la Universitat Pompeu Fabra.
Departament de Comunicació.
Grup de recerca MEDIUM.
maria.castellvi@upf.edu

Referències

Ahmed, S. (2010). The promise of happiness. Durham, NC: Duke University Press.

Aran-Ramspott, S.; Fedele, M.; Tarragó, A. (2018). «Youtubers’ social functions and their influence on pre-adolescence». Comunicar, 26 (57), p. 71-79.

Araüna, N. [et al.] (2019). «Discursos feministes i vídeos de youtuberes: límits i horitzons de la politització jo-cèntrica». Quaderns del CAC, 23, p. 25-34.

Bae, M. S. (2011). «Interrogating girl power: Girlhood, popular media, and postfeminism». Visual Arts Research, 37 (2), p. 28-40.

Banet-Weiser, S. (2018). Empowered: Popular feminism and popular misogyny. Durham, NC: Duke University Press.

Casetti, F.; Chio, F. di (1991). Cómo analizar un film. Barcelona: Paidós.

Cashmore, E. (2006). Celebrity culture. Londres: Routledge.

Chamberlain, P. (2017). The feminist fourth wave: Affective temporality. Londres: Palgrave Macmillan.

Driessens, O. (2015). «The democratization of celebrity: Mediatization, promotion, and the body». A: Marshall, D.;

Redmond, S. (ed.). A companion to celebrity. Nova Jersey: John Wiley & Sons, p. 371-384.

Dyer, R. (1986). Heavently bodies: Film stars and society. Londres: MacMillan Press.

Fiske, J.; Hartley, J. (2004). Reading television. 2a ed. Londres: Routledge.

Fraser, N.; Arruzza, C.; Bhattacharaya, T. (2019). Feminism for the 99 %: A manifesto. Nova York: Verso Books.

Fromm, J.; Read, A. (2018). Marketing to gen Z: The rules for reaching this vast and very different generation of influencers. Nova York: AMACON.

Gill, R. (2007). «Postfeminism? New feminist visibilities in postfeminist times». Feminist Media Studies, 16 (4), p. 610-630.

— (2016). «Post-postfeminism? New feminist visibilities in postfeminist times». Feminist Media Studies, 16 (4), p. 610-630.

Harris, A. (2004). Future girl: Young woman in the twenty-first century. Nova York; Londres: Routledge.

Hearn, A. (2008). «Meat, mask, burden: Probing the contours of the branded “self”». Journal of Consumer Culture, 8 (2), p. 197-217.

Iqbal, M. (2020). «TikTok revenue and usage statistics (2020)». Business of Apps [en línia] (9 juny). <https://www.businessofapps.com/data/tik-tok-statistics/> [Consulta: 16 juny 2021].

Jerslev, A.; Mortensen, M. (2015). «What is the self in the celebrity selfie? Celebrification, phatic communication and performativity». Celebrity Studies, 7 (2), p. 249-263.

Kale, S. (2020). «How coronavirus helped TikTok find its voice». The Guardian [en línia] (26 abril). <https://www.theguardian.com/technology/2020/apr/26/how-coronavirus-helped-tiktok-find-its-voice> [Consulta: 20 juny 2021].

Kennedy, M. (2020). «If the rise of the TikTok dance and e-girl aesthetic has taught us anything, it’s that teenage girls rule the internet right now: TikTok celebrity, girls and the coronavirus crisis». European Journal of Cultural Studies, 23 (6), p. 1069-1076.

Martínez-Jiménez, L. (2020). «Neoliberal postfeminism, or some other, sexier thing: Gender and populism in the

Spanish context». European Journal of Cultural Studies, 23 (6), p. 998-1004.

Marwick, A. E. (2015). «Instafame: Luxury selfies in the attention economy». Public Culture, 27 (1), p. 137-160.

Mazzoleni, G.; Shulz, W. (1999). «Mediatization of politics: A challenge for democracy?». Political Communication, 16 (3), p. 247-261.

McRobbie, A. (2009). The aftermath of feminism: Gender, culture and social change. Londres: Sage Publications Ltd.

Mukherjee, R.; Banet-Weiser, S. (2012). Commodity activism: Cultural resistance in neoliberal times. Nova York: NYU Press.

Rottenberg, C. (2014). «The rise of neoliberal feminism». Cultural Studies, 28 (3), p. 418-437.

— (2018). The rise of neoliberal feminism. Nova York: Oxford University Press.

Stassen, M. (2020). «Coronavirus quarantine appears to be driving a global TikTok download boom». Music Business Worldwide [en línia] (24 març)<https://www.musicbusinessworldwide.com/coronavirus-quarantine-appears-to-be-driving-a-global-tiktok-download-boom/> [Consulta: 20 juny 2021].

Willem, C.; Araüna, N.; Tortajada, I. (2019). «Chonis and pijas: Slut-shaming and double standards in online performances among Spanish teens». Sexualities, 22 (4), p. 532-548.

Zimmerman, T. (2017). «#Intersectionality: The fourth wave feminist Twitter community». Critical Studies in Gender, Culture & Social Justice, 38 (1), p. 54-70.