Del postfeminisme al feminisme neoliberal i popular a través dels continguts compartits per les influencers de TikTok i Instagram entre 2017 i 2021

Autors/ores

  • Maria Castellví Lloveras Universitat Pompeu Fabra

DOI:

https://doi.org/10.2436/20.3008.01.225

Paraules clau:

TikTok, Instagram, postfeminisme, neoliberalisme, influencers, xarxes socials.

Resum

Les influencers són una de les figures de les xarxes socials amb més capacitat per impactar una àmplia audiència juvenil, especialment femenina. Mitjançant l’exposició de la seva intimitat, sumen milions de seguidors i assoleixen una visibilitat que les trasllada de l’anonimat a l’esfera pública i esdevenen microcelebritats (Hearn, 2008; Marwick, 2015). Aquest article proposa un estudi comparatiu, aplicant la semiòtica social i del discurs, dels continguts publicats per dues generacions d’influencers femenines entre 2017 i 2021. L’objectiu és analitzar-ne l’evolució per identificar similituds, canvis i contradiccions a l’hora de representar la seva identitat femenina. En les imatges, els vídeos i els textos que comparteixen aquestes joves hi ha implícits elements que il·lustren la revisió i l’actualització de la sensibilitat postfeminista cap a nous paradigmes com el feminisme neoliberal o popular, que presenta una nova concepció de l’empoderament femení basat en la individualitat.

Biografia de l'autor/a

Maria Castellví Lloveras, Universitat Pompeu Fabra

Estudiant de doctorat a la Universitat Pompeu Fabra.
Departament de Comunicació.
Grup de recerca MEDIUM.
maria.castellvi@upf.edu

Referències

Ahmed, S. (2010). The promise of happiness. Durham, NC: Duke University Press.

Aran-Ramspott, S.; Fedele, M.; Tarragó, A. (2018). «Youtubers’ social functions and their influence on pre-adolescence». Comunicar, 26 (57), p. 71-79.

Araüna, N. [et al.] (2019). «Discursos feministes i vídeos de youtuberes: límits i horitzons de la politització jo-cèntrica». Quaderns del CAC, 23, p. 25-34.

Bae, M. S. (2011). «Interrogating girl power: Girlhood, popular media, and postfeminism». Visual Arts Research, 37 (2), p. 28-40.

Banet-Weiser, S. (2018). Empowered: Popular feminism and popular misogyny. Durham, NC: Duke University Press.

Casetti, F.; Chio, F. di (1991). Cómo analizar un film. Barcelona: Paidós.

Cashmore, E. (2006). Celebrity culture. Londres: Routledge.

Chamberlain, P. (2017). The feminist fourth wave: Affective temporality. Londres: Palgrave Macmillan.

Driessens, O. (2015). «The democratization of celebrity: Mediatization, promotion, and the body». A: Marshall, D.;

Redmond, S. (ed.). A companion to celebrity. Nova Jersey: John Wiley & Sons, p. 371-384.

Dyer, R. (1986). Heavently bodies: Film stars and society. Londres: MacMillan Press.

Fiske, J.; Hartley, J. (2004). Reading television. 2a ed. Londres: Routledge.

Fraser, N.; Arruzza, C.; Bhattacharaya, T. (2019). Feminism for the 99 %: A manifesto. Nova York: Verso Books.

Fromm, J.; Read, A. (2018). Marketing to gen Z: The rules for reaching this vast and very different generation of influencers. Nova York: AMACON.

Gill, R. (2007). «Postfeminism? New feminist visibilities in postfeminist times». Feminist Media Studies, 16 (4), p. 610-630.

— (2016). «Post-postfeminism? New feminist visibilities in postfeminist times». Feminist Media Studies, 16 (4), p. 610-630.

Harris, A. (2004). Future girl: Young woman in the twenty-first century. Nova York; Londres: Routledge.

Hearn, A. (2008). «Meat, mask, burden: Probing the contours of the branded “self”». Journal of Consumer Culture, 8 (2), p. 197-217.

Iqbal, M. (2020). «TikTok revenue and usage statistics (2020)». Business of Apps [en línia] (9 juny). <https://www.businessofapps.com/data/tik-tok-statistics/> [Consulta: 16 juny 2021].

Jerslev, A.; Mortensen, M. (2015). «What is the self in the celebrity selfie? Celebrification, phatic communication and performativity». Celebrity Studies, 7 (2), p. 249-263.

Kale, S. (2020). «How coronavirus helped TikTok find its voice». The Guardian [en línia] (26 abril). <https://www.theguardian.com/technology/2020/apr/26/how-coronavirus-helped-tiktok-find-its-voice> [Consulta: 20 juny 2021].

Kennedy, M. (2020). «If the rise of the TikTok dance and e-girl aesthetic has taught us anything, it’s that teenage girls rule the internet right now: TikTok celebrity, girls and the coronavirus crisis». European Journal of Cultural Studies, 23 (6), p. 1069-1076.

Martínez-Jiménez, L. (2020). «Neoliberal postfeminism, or some other, sexier thing: Gender and populism in the

Spanish context». European Journal of Cultural Studies, 23 (6), p. 998-1004.

Marwick, A. E. (2015). «Instafame: Luxury selfies in the attention economy». Public Culture, 27 (1), p. 137-160.

Mazzoleni, G.; Shulz, W. (1999). «Mediatization of politics: A challenge for democracy?». Political Communication, 16 (3), p. 247-261.

McRobbie, A. (2009). The aftermath of feminism: Gender, culture and social change. Londres: Sage Publications Ltd.

Mukherjee, R.; Banet-Weiser, S. (2012). Commodity activism: Cultural resistance in neoliberal times. Nova York: NYU Press.

Rottenberg, C. (2014). «The rise of neoliberal feminism». Cultural Studies, 28 (3), p. 418-437.

— (2018). The rise of neoliberal feminism. Nova York: Oxford University Press.

Stassen, M. (2020). «Coronavirus quarantine appears to be driving a global TikTok download boom». Music Business Worldwide [en línia] (24 març)<https://www.musicbusinessworldwide.com/coronavirus-quarantine-appears-to-be-driving-a-global-tiktok-download-boom/> [Consulta: 20 juny 2021].

Willem, C.; Araüna, N.; Tortajada, I. (2019). «Chonis and pijas: Slut-shaming and double standards in online performances among Spanish teens». Sexualities, 22 (4), p. 532-548.

Zimmerman, T. (2017). «#Intersectionality: The fourth wave feminist Twitter community». Critical Studies in Gender, Culture & Social Justice, 38 (1), p. 54-70.

Descàrregues

Publicat

2023-05-25

Com citar

Castellví Lloveras, M. (2023). Del postfeminisme al feminisme neoliberal i popular a través dels continguts compartits per les influencers de TikTok i Instagram entre 2017 i 2021. Comunicació. Revista De Recerca I d’anàlisi, 40(1), 9–27. https://doi.org/10.2436/20.3008.01.225

Número

Vol. 40 Núm. 1: maig 2023

Secció

Articles

Llicència

La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.

En el moment de lliurar els articles a Comunicació. Revista de Recerca i d’Anàlisi per sol·licitar-ne la publicació, els autors accepten els termes següents:

— Els autors cedeixen a la Societat Catalana de Comunicació (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública (incloent-hi la comunicació a través de les xarxes socials) i distribució dels articles presentats per a ser publicats a Comunicació. Revista de Recerca i d’Anàlisi , en qualsevol forma i suport, i per qualsevol mitjà, incloses les plataformes digitals. El Comitè Editorial es reserva els drets d’acceptar o de refusar els treballs presentats i, igualment, es reserva el dret de fer qualsevol modificació editorial que consideri convenient. De ser acceptada pels autors, aquests hauran de lliurar l’article amb els canvis suggerits.

— Els autors responen davant la Societat Catalana de Comunicació de l’autoria i l’originalitat dels articles presentats. És a dir, els autors garanteixen que els articles lliurats no contenen fragments d’obres d’altres autors, ni fragments de treballs propis publicats anteriorment; que el contingut dels articles és inèdit, i que no s’infringeixen els drets d’autor de tercers. Els autors accepten aquesta responsabilitat i s’obliguen a deixar indemne la Societat Catalana de Comunicació de qualsevol dany i perjudici originats per l’incompliment de la seva obligació. Així mateix, han de deixar constància en els articles que enviïn a la revista de les responsabilitats derivades del contingut dels articles.

— És responsabilitat dels autors obtenir els permisos per a la reproducció sense restriccions de tot el material gràfic inclòs en els articles, així com garantir que les imatges i els vídeos, etc., han estat realitzats amb el consentiment de les persones que hi apareixen, i que el material que pertany a tercers està clarament identificat i reconegut dins del text. Així mateix, els autors han d’entregar els consentiments i les autoritzacions corresponents a la Societat Catalana de Comunicació en lliurar els articles.

— La Societat Catalana de Comunicació està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors. En tot cas, es compromet a publicar les correccions, els aclariments, les retraccions i les disculpes si escau.

— Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.

— La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.