La Transgressió en la representació plàstica: una mirada estàtica a l'estètica : una revisió a la didàctica de l'educació visual i plàstica

Resumen

El present article reflexiona sobre les diferents maneres d'actuar del docent que imparteix classes d'educació visual i plàstica en l'etapa de primària i, especialment, en l'educació secundària obligatòria. En ell s'exposen dues metodologies: la que treballa a partir de referents visuals per copiar-los de manera mimètica i la que, des d'una didàctica en què es dóna prioritat al procés, no fa servir únicament models visuals, sinó que vol la interacció amb altres àrees de coneixement per arribar a solucions diferents. L'educació estètica, des de la pràctica de l'educació visual i plàstica, es veu més enriquida quan se segueix una via inductiva en què es potencia la sensibilitat i, en conseqüència, la imaginació i la creativitat. La via inductiva queda reflectida en el treball de projectes que, des del pensament divergent, incita a reflexionar i descobrir noves maneres de conèixer, interpretar i transformar l'entorn. El fet de ser sensible envers les diferents manifestacions artístiques neix d'un procés d'aprenentatge que madura en una cultura determinada i que no pot ensenyar-se de manera lineal i tancada; les expressions artístiques no s'han d'entendre, s'han de sentir. Si tot es queda en una explicació objectiva i intel·lectual per part dels experts, no es dóna una vertadera experiència estètica. Tenir una experiència estètica en les arts plàstiques no significa només gaudir de formes i colors, sinó que és entendre la relació que s'estableix, en un context determinat, entre el que es vol dir i com es diu.