Pedagogies creatives per sobreviure a la «via mercurial» del canvi educatiu: currículums flexibles, diversitat d’aprenentatges i identitats en transformació

Resumen

Les històries de la creativitat ens permeten comprendre quines retòriques són les que incorpora l’educació escolar en l’actualitat, així com situar el predomini d’una visió que s’associa amb la innovació, les tecnologies i les indústries creatives. En aquest article abordaré els principals condicionants, estratègies i resultats que són coincidents entre els informes, projectes i recerques que han examinat les aules creatives, durant més d’una dècada al llarg del segle XXI en el context anglosaxó. D’altra banda, entre les tendències de les pedagogies contemporànies, n’hi ha que constitueixen una forma creativa de resistir a la «via de Mercuri» del canvi educatiu en el capitalisme financer (Hargreaves, 2010, 2011). Per aquest motiu, exploraré el sentit experimental de la pedagogia de l’esdeveniment, el currículum com a rizoma i la classe com a heterotopia, com a exemples de pedagogies creatives de supervivència. Si posem atenció als discursos de la creativitat, a les pedagogies creatives i a l’educació per a la creativitat, podrem assenyalar els desafiaments del canvi en les polítiques, les organitzacions i les identitats docents a Catalunya necessaris per potenciar els aprenentatges creatius a les escoles.

Paraules clau: Pedagogies creatives, canvi educatiu, currículum, aprenentatges creatius, identitats.