L’equitat educativa des de l’autonomia reflexiva dels docents

Resumen

L’expansió de la rendició de comptes (accountability) ha alimentat el debat sobre les conseqüències de l’anomenat Estat avaluador en l’autonomia professional dels docents, en què ha predominat una visió negativa i recelosa. Tanmateix, cal diferenciar dos grans models de rendició de comptes en educació: a) el model neoliberal que promou la publicació de rànquings d’escola i la pressió pels resultats, i b) el model de responsabilització del professorat derivat d’avaluacions diagnòstiques internes que fan activar l’autonomia reflexiva dels docents i iniciar processos de reestructuració i innovació global de l’escola. El primer model condueix a la desprofessionalització docent i la laminació de la seva autoritat pedagògica. El segon model, en canvi, pot potenciar la reprofessionalització i un nou sentit de la funció pública dels equips docents. El moviment de «reestructuració genuïna» de les escoles amb canvis i innovacions des de baix (bottom-up) en seria un exemple d’autonomia reflexiva que incorpora l’equitat com a objectiu central. Tanmateix l’efecte escola i l’efecte professorat sobre l’equitat és poc conegut per la comunitat educativa per l’escassa recerca feta a Catalunya i la timidesa de les polítiques educatives d’equitat.

Paraules clau: Autonomia docent, equitat educativa, equips docents, canvi educatiu, professionalitat reflexiva, rendició de comptes.