Innovació i avaluació en el context d’un canvi de paradigma de l’educació

Resumen

L’avaluació no és sinó una forma específica de recerca educativa, que pretén fonamentalment desenvolupar i millorar la realitat dins de la qual opera. És una pràctica transformadora que, per tal de produir impactes en profunditat, requereix l’activació de tots els agents rellevants de caràcter cultural, social i polític del context en el qual treballa. Des del punt de vista metodològic, l’avaluació moderna incorpora noves lògiques que li faciliten l’adaptació a les necessitats canviants del context social i s’orienta als nous espais emergents, com és el cas de la innovació educativa. D’aquesta manera, el pensament avaluador contribueix a les noves formes d’aprenentatge aportant evidències sobre el progrés, l’èxit i els fracassos de la innovació a mesura que es va desenvolupant. Suposa plantejar quines són lesevidències que podran ser d’utilitat per tal de guiar la innovació i establir el conjunt d’objectius que permetran d’establir-ne el progrés. Es considera també un nou enfocament estratègic per afavorir de manera significativa la formació i el desenvolupament professional del professor. En aquest article tractarem de descriure els diferents estadis del cicle avaluatiu de la innovació educativa des d’una perspectiva dinàmica i reflexionar-hi.

Paraules clau: Innovació educativa, avaluació, recerca, pràctica transformadora, formació, desenvolupament professional.