La utilització de la intel·ligència artificial generativa en el desenvolupament professional del professorat

Autors/ores

Paraules clau:

intel·ligència artificial generativa, ChatGPT, formació del professorat, pensament crític, habilitats argumentatives, ètica

Resum

Aquest estudi es va centrar en la integració de la intel·ligència artificial (IA) generativa, representada per ChatGPT, com a eina educativa en cursos de formació de mestres al Brasil i a Espanya. L’objectiu era explorar com aquesta eina podia promoure habilitats cognitives i crítiques entre els futurs educadors. Es va realitzar un estudi de cas amb observació participant per investigar dues experiències d’activitats pedagògiques aplicades a l’aula mitjançant ChatGPT, centrant-se específicament en la formació del professorat. Les activitats van implicar debats i reflexions ètiques sobre la presència de la IA en l’educació, fomentant el compromís i la participació activa entre els estudiants. Els resultats van posar de manifest l’eficàcia de ChatGPT en la creació d’estímuls educatius adaptables que promoguin el desenvolupament del pensament crític i reflexiu. No obstant això, també van assenyalar reptes ètics com qüestions de privacitat i biaix algorítmic. Les conclusions van posar l’accent en el potencial de ChatGPT com a eina per desenvolupar activitats personalitzades alineades amb enfocaments constructivistes. La investigació indica que la incorporació ètica i responsable de la IA a l’educació pot impulsar un aprenentatge més interactiu i personalitzat, tot i que requereix consideracions ètiques meticuloses.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Caterine Fagundes Vila, Universitat de Barcelona

Doctorado en Educación por la Universidad de Barcelona en Métodos de Investigación y Diagnóstico en Educación. Graduado en Historia por la PUC-RS. Completó un programa de postdoctorado a través del Programa Nacional de Doctorado de CAPES, en colaboración con el Programa de Posgrado en Política y Gestión Educativa. Anteriormente, trabajó como investigador asociado en el Centro de Estudios en Política y Gestión Educativa de la Universidad Federal de Rio Grande do Sul (UFRGS), desempeñándose como evaluador externo para el Sistema Estatal de Evaluación Participativa (SEAP). Además, enseñó como profesor-investigador en Educación Superior, cubriendo temas como Historia de la Educación, Evaluación Educativa y Metodología de la Investigación Científica. Tuvo cargos como conferenciante y coordinador de disciplina en el curso de especialización para Coordinación Pedagógica en la Escuela de Gestión Educativa. La experiencia previa incluye roles como consultor y miembro de la Secretaría Ejecutiva en el Observatorio de Relaciones entre Europa y América Latina (OBREAL) en la Universidad de Barcelona. Anteriormente, se desempeñó como coordinador pedagógico y profesor de Historia en Educación Primaria y Secundaria. Además, actuó como Coordinador de Innovación Pedagógica en la Universidade Veiga de Almeida, colaborando estrechamente con la Oficina de Estudios de Grado. Gestionó el curso de postgrado en Medios y Tecnologías en Educación y fue el coordinador institucional del programa PIBID en UVA, ocupando el cargo de Decano de Estudios de Grado. Más tarde, ocupó el cargo de Decano de Estudios de Postgrado, Investigación, Extensión e Innovación, y trabajó como conferenciante e investigador en la Universidade Veiga de Almeida. Posteriormente, asumió el cargo de gerente educativo en la Vicepresidencia Académica de Ânima Educação. Actualmente, trabaja como investigador senior en la Fundación Esplai en Barcelona, España, y como profesor-investigador en el Departamento de Métodos de Investigación y Diagnóstico en Educación de la Universidad de Barcelona.

Referències

Anderson, L.W., Krathwohl, D. (2001). A Taxonomy for Learning, Teaching and Assessing: A Revision of Bloom's Taxonomy of Educational Objectives. Longman.

Apple Classrooms of Tomorrow—Today. (2008). Learning in the 21st Century. Background Information. http://bit.ly/48EiU6l

Bruner, J. S. (1966). Toward a theory of instruction. Harvard University Press.

Churches, A. (2008). Taxonomía de Bloom para la era digital. https://eduteka.icesi.edu.co/articulos/TaxonomiaBloomDigital

Freire, P. (1996). Pedagogia da autonomia: Saberes necessários à prática educativa. Paz e terra.

Lupton, D. (2015). Digital Sociology. Routledge.

Nascimento, L. F. (2016). A Sociologia Digital: um desafio para o século XXI. Sociologias, 18(41), 216–241. https://doi.org/10.1590/15174522-018004111

Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura. (2017). Educació per als Objectius de Desenvolupament Sostenible: objectius d’aprenentatge. https://catesco.org/wpcontent/uploads/2019/04/Educaci%C3%B3-per-als-objectius-dedesenvolupament-sostenible.pdf

Ramos, A. S. M. (2023). Generative Artificial Intelligence based on large language models - tools for academic research. SciELO Preprints. https://doi.org/10.1590/SciELOPreprints.6105

Rodrigues, K. S., Rodrigues, O. S. (2023). A inteligência artificial na educação: os desafios do ChatGPT. Texto Livre, 16, e45997. https://doi.org/10.1590/1983-3652.2023.45997

Rubinstein, E. (2019). A pergunta no processo de ensino-aprendizagem. Revista Psicopedagogia, 36(111), 317-331. http://pepsic.bvsalud.org/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0103-84862019000400007&lng=pt&tlng=pt.

Santaella, L. (2023). A inteligência artificial é inteligente? Almedina.

Sichman, J. S. (2021). Inteligência Artificial e sociedade: avanços e riscos. Estudos Avançados, 35(101), 37–50. https://doi.org/10.1590/s0103-4014.2021.35101.004

Trocmé-Favre, H. (2006). Nascemos para aprender. Triom.

Vygotsky, L. S. (1978). Mind in Society: Development of Higher Psychological Processes. Harvard University Press. https://doi.org/10.2307/j.ctvjf9vz4

Descàrregues

Publicat

2024-11-01

Com citar

Cristian Puente Muniz, K. ., & Fagundes Vila, C. (2024). La utilització de la intel·ligència artificial generativa en el desenvolupament professional del professorat. Revista Catalana De Pedagogia, 26, 102–118. Retrieved from https://revistes.iec.cat/index.php/RCP/article/view/150927

Número

Vol. 26 (2024): La intel·ligència artificial en l'educació, una aposta des de la pedagogia

Secció

Articles d'experiències

Llicència

Drets d'autor (c) 2024 Katia Cristian Puente Muniz, CATERINE FAGUNDES VILA

Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.

La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors i autores.

Els autors/es en el moment de lliurar els articles a la Revista Catalana de Pedagogia per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:

  1. Concedeixen a la Societat Catalana de Pedagogia (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la Revista Catalana de Pedagogia.
  2. Responen davant la Societat Catalana de Pedagogia, de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.
  3. És responsabilitat dels autors/es l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.
  4. La Societat Catalana de Pedagogia, està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors/es.
  5. Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
  6. La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors/es dels articles publicats.