Interpretant les paraules de mestres rurals extremenyes des de la perspectiva d’una futura mestra

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.2436/20.3007.01.186

Paraules clau:

Escola rural, escola urbana, formació de mestres, Extremadura

Resum

L’escola rural és una escola minoritària de gran importància en el seu entorn, però de la qual es parla poc en la formació inicial de mestres d’aquelles universitats situades en àrees metropolitanes. El present article recull el testimoni de dues mestres extremenyes que han retornat a l’entorn rural per treballar-hi, malgrat haver passat uns anys d’estudi en ciutats. La seva visió es presenta des de la perspectiva d’una futura mestra provinent de l’entorn urbà. Ella és qui entrevista i elabora els relats de les mestres rurals per tal de mostrar les diferents oportunitats i reptes que presenten les escoles de poble. D’acord amb aquestes mestres, el tipus d’escola (rural/urbana) i la metodologia que proposa el centre no són tan importants com l’entorn laboral i els companys. Finalment, i sempre des de la visió de la mestra en formació, l’article discuteix la importància de conèixer diversos contextos i de viure-hi diferents experiències. Només així els futurs mestres estaran preparats per a la diversitat d’escenaris docents.

Biografies de l'autor/a

Iris López Lechuga, Universitat de Barcelona (Barcelona)

Estudiant de la Universitat de Barcelona (Barcelona)

Albert Casals, Universitat Autònoma de Barcelona (Barcelona)

Dept. Didàctica de l'Expressió Musical, Plàstica i Corporal

 

Referències

Abós, P. (2011). La escuela rural en el medio rural y su presencia en los planes de estudio de los grados de maestro de Educación Infantil y Primaria de las universidades españolas. Profesorado: Revista de Currículum y Formación del Profesorado, 15(2), 39-52. https://www.redalyc.org/pdf/567/56719129004.pdf

Abós, P. (2020). La escuela ubicada en territorios rurales: una escuela diferente, un reto pedagógico. Aula, 26, 41-52. http://dx.doi.org/10.14201/aula2020264152

Álvarez-Álvarez, C., i Gómez-Cobo, P. (2021). La Escuela Rural: ¿un destino deseado por los docentes? Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 96(35.2), 195-212. https://doi.org/10.47553/rifop.v97i35.2.81507

Álvarez-Álvarez, C., i Vejo-Sainz, R. (2017). ¿Cómo se sitúan las escuelas españolas del medio rural ante la innovación?: un estudio exploratorio mediante entrevistas. Aula Abierta, 45(1), 25-32. http://dx.doi.org/10.17811/rifie.45.2017.25-32

Anzano, S., Vázquez, S., i Liesa, M. (2020). Análisis de la formación inicial en escuela rural en los Grados de Magisterio: valoraciones y percepciones del alumnado como agentes implicados. Tendencias Pedagógicas, 37, 43-56. https://doi.org/10.15366/tp2021.37.005

Blázquez, M. del P., Rodríguez, C., i Rubio, F. (1998). Colegios rurales agrupados en Extremadura [Informe d’investigació]. Red de Información Educativa. http://hdl.handle.net/11162/83524

Boix, R. (2011). ¿Qué queda de la escuela rural?: algunas reflexiones sobre la realidad pedagógica del aula multigrado. Profesorado: Revista de Curriculum y Formación de Profesorado, 15(2), 13-23. https://revistaseug.ugr.es/index.php/profesorado/article/view/20250/19732

Boix, R. (2021). L’escola rural multigrau porta a utilitzar estratègies didàctiques més actives. A Vicens Vives Blog. https://blog.vicensvives.com

Carbonell, J. (2017, febrer 2). La grandesa de les escoles multigrau. El Diari de l’Educació. https://diarieducacio.cat/grandesa-escoles-multigrau

Chaparro, F., i Santos-Pastor, M. L. (2018). La formación del profesorado para la Escuela Rural: una mirada desde la educación física. Revista Electrónica Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 21(3), 93-107. http://dx.doi.org/10.6018/reifop.21.3.321331

Domingo-Peñafiel, L. (2014). Contribucions pedagògiques de l’escola rural. La inclusió a les aules multigrau: un estudi de cas [Tesi doctoral, Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya]. Repositori Institucional de la UVic. http://hdl.handle.net/10854/3429

Duran, A., Geis, X., i Payaró, M. (2020). L’escola rural: petita, pública i de poble: descobreix l’escola de les 3P. Associació de Mestres Rosa Sensat.

González, B., Cortés, P., i Leite, A. (2020). Las aulas multigrado en el medio rural en Andalucía. Visiones docentes. IE: Revista de Investigación Educativa de la REDIECH, 11, article e860. https://doi.org/10.33010/ie_rie_rediech.v11i0.860

Grup Interuniversitari d’Escola Rural. (2016). L’escola rural en els plans de formació inicial dels estudis de mestre a les universitats catalanes. Vint anys del Grup Interuniversitari d’Escola rural (GIER). Revista Catalana de Pedagogia, 10, 163-175. https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000238/00000049.pdf

Huchim, D., i Reyes, R. (2013). La investigación biográfico-narrativa, una alternativa para el estudio de los docentes. Actualidades Investigativas en Educación, 13(3), 392-419. http://www.scielo.sa.cr/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1409-47032013000300017&lng=en&tlng=es

Jiménez, F. (2018). La escuela rural en Extremadura. Dins Comissions Obreres Educació (ed.), Informe - La escuela rural en el siglo XXI (p. 55-63). Comissions Obreres. https://fe.ccoo.es/8f31b190cd9da00e51ca9b1f2cf4d348000063.pdf

Mateos, T., i Nuñez, L. (2011). Narrativa y educación: indagar la experiencia escolar a través de los relatos. Teoría de la Educación, 23(2), 111-128. https://gredos.usal.es/bitstream/handle/10366/131010/Narrativa_y_educacion_indagar_la_experie.pdf;

jsessionid=286DAC9AEB1E77E791FF06369E002230?sequence=1

Selusi, V. J., i Sanahuja, A. (2020). Aproximació a l’escolaritat inclusiva en els territoris rurals: estudi pilot sobre la veu dels docents. Kultur: revista interdisciplinària sobre la cultura de la ciutat, 7(14), 113-137 http://dx.doi.org/10.6035/Kult-ur.2020.7.14.4

Vicens, L. (2020, gener 12) Les escoles rurals, un laboratori educatiu. Diari Ara. https://www.ara.cat/societat/escoles-rurals-laboratori-educatiu_1_2601615.html

Descàrregues

Publicat

2023-05-02

Com citar

López Lechuga, I., & Casals, A. (2023). Interpretant les paraules de mestres rurals extremenyes des de la perspectiva d’una futura mestra. Revista Catalana De Pedagogia, 23(1), 25–43. https://doi.org/10.2436/20.3007.01.186

Número

Vol. 23 (2023): Les tecnologies digitals en les noves ecologies de l’aprenentatge

Secció

Articles de recerca

Llicència

La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors i autores.

Els autors/es en el moment de lliurar els articles a la Revista Catalana de Pedagogia per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:

1.     Cedeixen a la Societat Catalana de Pedagogia (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la Revista Catalana de Pedagogia.

2.     Responen davant la Societat Catalana de Pedagogia, de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.

3.     És responsabilitat dels autors/es l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.

4.     La Societat Catalana de Pedagogia, està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors/es.

5.     Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.

6.     La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors/es dels articles publicats.