Dos pavellons entre una dictadura

Autores/as

  • Carme Grandas Sagarra

Resumen

El 1937 se celebrava a París l'Exposició Internacional. Trenta-nou anys després, a Venècia, un cop més s'obrien les portes de la Biennal d'Art. En ambdós esdeveniments, Espanya hi era present: a París, i amb el país sumit en una guerra fratricida, Guernica va suposar el cant del cigne per a la llibertat; a Venècia, mentre agonitzava la dictadura, Aidez l'Espagne es tornava a convertir en el crit per la llibertat de l'au fènix que ressorgia de les cendres. Aquest article analitza la presència cultural d'Espanya a través de les manifestacions artístiques que van actuar de targeta propagandista d'un país que lluitava per mantenir (1937) i recuperar (1976) la democràcia i les llibertats. El 19 de juliol de 1992, cinquanta-sis anys després del començament de la Guerra Civil espanyola, el rei Joan Carles I inaugurava a Barcelona la reconstrucció del pavelló espanyol de l'exposició de París, el qual es podia haver convertit en un autèntic paradigma de l'art públic.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Publicado

2012-11-09

Cómo citar

Grandas Sagarra, C. (2012). Dos pavellons entre una dictadura. Butlletí De La Societat Catalana d’Estudis Històrics, (23), 289–312. Recuperado a partir de https://revistes.iec.cat/index.php/BSCEH/article/view/77069.001

Número

Sección

Artículos