Dos pavellons entre una dictadura

Autors/ores

  • Carme Grandas Sagarra

Resum

El 1937 se celebrava a París l'Exposició Internacional. Trenta-nou anys després, a Venècia, un cop més s'obrien les portes de la Biennal d'Art. En ambdós esdeveniments, Espanya hi era present: a París, i amb el país sumit en una guerra fratricida, Guernica va suposar el cant del cigne per a la llibertat; a Venècia, mentre agonitzava la dictadura, Aidez l'Espagne es tornava a convertir en el crit per la llibertat de l'au fènix que ressorgia de les cendres. Aquest article analitza la presència cultural d'Espanya a través de les manifestacions artístiques que van actuar de targeta propagandista d'un país que lluitava per mantenir (1937) i recuperar (1976) la democràcia i les llibertats. El 19 de juliol de 1992, cinquanta-sis anys després del començament de la Guerra Civil espanyola, el rei Joan Carles I inaugurava a Barcelona la reconstrucció del pavelló espanyol de l'exposició de París, el qual es podia haver convertit en un autèntic paradigma de l'art públic.

Descàrregues

Publicat

2012-11-09

Com citar

Grandas Sagarra, C. (2012). Dos pavellons entre una dictadura. Butlletí De La Societat Catalana d’Estudis Històrics, (23), 289–312. Retrieved from https://revistes.iec.cat/index.php/BSCEH/article/view/77069.001

Número

Secció

Articles