L'Exili a Catalunya al segle XX

Autores/as

  • Mercè Morales Montoya

Resumen

L'exili és un fenomen atemporal i global que al segle XX adquireix unes proporcions humanes i territorials extraordinàries i esdevé un dels trets distintius del segle. A Catalunya, l'exili polític de la dictadura de Primo de Rivera, sindicalista i nacionalista, va ser minoritari, però representatiu de la via insurreccional armada a la qual varen optar altres grups del moviment obrer i del nacionalisme radical arreu del planeta. Els exilis de la Guerra Civil (1936 i 1939) varen respondre a l'amenaça repressiva d'ambdós bàndols. En conseqüència, va afectar tots els segments socials i totes les filiacions polítiques. L'exili del 1939, el més gran pel volum de persones exiliades, va anunciar el destí de tants altres exiliats de la Segona Guerra Mundial. Per a la majoria dels exiliats catalans a França i el nord d'Àfrica també la República Dominicana significaria viure sota una repressió ferotge de la qual havien intentat fugir pels Pirineus.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Publicado

2011-06-22

Cómo citar

Morales Montoya, M. (2011). L’Exili a Catalunya al segle XX. Butlletí De La Societat Catalana d’Estudis Històrics, (20), 169–202. Recuperado a partir de https://revistes.iec.cat/index.php/BSCEH/article/view/68156.001

Número

Sección

Articles