Quatre judicis de contrafacció paccionats a la Catalunya lliurada als reis de França (1642-1647)

Resumen

L’any 1641, les institucions representatives de Catalunya es van subjectar a la Corona de França sota diverses condicions pactades amb Lluís XIII, principalment el respecte dels drets i les llibertats dels catalans. Per garantir aquest respecte o observança, s’implementà un mecanisme sui generis de caràcter mixt i paritari: unes comissions de tretze jutges, la meitat dels quals serien oficials de la monarquia i l’altra meitat, elegits entre els tres estaments, d’ací que s’anomenin paccionats —com a reflex del pacte entre rex i regnum. Amb la peculiaritat que, tractant-se d’un nombre total de jutges imparell, se n’alternarien set i sis —al primer judici—, sis i set —al segon—, etc. Així, disminuïa el risc de parcialitat en l’avaluació de si un acte comès per un oficial reial constituïa contrafacció —és a dir, si havia vulnerat alguna norma del país. Malgrat les dificultats contextuals —la potència i el tarannà autoritari de la Corona francesa, la fragilitat de Catalunya davant la monarquia hispànica, de la qual s’havia separat i el context de guerra internacional—, el mecanisme va funcionar en quatre ocasions entre 1642 i 1647. Van ser poques, però amb una significació política enorme.