Resistències paramilitars i culturals del separatisme català durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

Autors/ores

Paraules clau:

Nacionalisme, separatisme, Primo de Rivera, Macià, escamots, Estat Català, militarisme, independentisme

Resum

El present article cerca oferir una panoràmica del nacionalisme català durant la Dictadura de Primo de Rivera. En la clandestinitat, les línies entre partits i organitzacions es van difuminar i van aparèixer alguns grups nous, més radicals. Els escamots d’Estat Català (EC), autoconcebuts com una avantguarda militar, convivien amb grups d’enllaç, suport logístic i propaganda com l’Organització o Grup 1640 i grups de preparació militar teòrica, com la Societat d’Estudis Militars (SEM) en l’òrbita d’Acció Catalana (AC), o pràctica, com l’Organització Militar Catalana (Òrmica), en contacte amb el món de l’excursionisme i el naixent escoltisme. Altres grups, com el dels Set o Bandera Negra optarien directament per les accions de propaganda armada i passaren a la col·locació de bombes, una d’elles contra el rei Alfons XIII. L’article analitza també les estratègies culturals i paramilitars del nacionalisme català i la seva evolució entre 1923 i 1931.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Descàrregues

Publicat

2024-02-09

Com citar

Porta, F. J. (2024). Resistències paramilitars i culturals del separatisme català durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). Butlletí De La Societat Catalana d’Estudis Històrics, (34), 77–128. Retrieved from https://revistes.iec.cat/index.php/BSCEH/article/view/151243

Número

Secció

Articles