Filosofia de la història com a teodicea (DOI: 10.2436/20.3001.01.10)

Resumen

Prenent com punt de partida la crítica d’Adorno a la Filosofia hegeliana de la
Història (1) s’exposen les línies generals de la moderna Filosofia de la Història (2), per mostrar els punts comuns i els diferencials. La hegeliana Filosofia de la Història (3) es caracteritza per prendre en consideració el dolor i el negatiu i posar-lo en un pla rellevant com no s’havia fet anteriorment, de manera que ve a significar un punt d’inflexió; això mateix es posa de manifest en el fet de plantejar-la com a teodicea. A pesar de la intenció expressada al començament de portar a terme la teodicea que Leibniz plantejà de manera metafísica i abstracta a l’àmbit concret de la història, aquesta intenció no arriba a realitzar-
se en la Filosofia de la Història (en ella simplement es duu a concepte la teodicea en la mesura que es crea un marc de sentit per a l’acció), sinó en l’esperit absolut, en la seva exposició del cristianisme i, en concret, de l’Encarnació i de la mort de Crist.

Paraules clau: Hegel, Filosofia de la Història, Teodicea