La reivindicación de la libertad en el arte como un acto de espontaneidad: una mirada a la Teoría estética y otros textos de madurez de Th. W. Adorno

Resumen

El text analitza el concepte d’espontaneïtat en l’obra de maduresa del filòsof alemany Theodor W. Adorno, i posa de manifest la seva centralitat en la concepció adorniana de l’art, ja que mostra que l’art és inseparable de la llibertat mateixa. La radicalitat amb què el pensador de l’Escola de Frankfurt contempla la llibertat es deu al fet que l’entén com un acte d’espontaneïtat, és a dir, que en tant que conquesta de l’arbitrarietat o pur atzar esdevé un acte d’insurgència o de desobediència civil. En resum, la rellevància que Adorno atorga a l’art en sentit ampli en el seu corpus es deu al fet que és un àmbit reservat a la llibertat. És tant a la Teoria estètica com en textos d’època tardana, com són Dificultats i Resignació, entre altres, on Adorno aborda el concepte d’espontaneïtat, si bé en el primer ho fa en referència a l’art, mentre que en els altres se centra en la música. No obstant això, la qüestió que planteja roman invariable, a saber, que és en les esmentades disciplines, sempre i quan es consagren a l’experimentació concebuda en tant que espontaneïtat, on la llibertat fa acte de presència.

Paraules clau: espontaneïtat, llibertat, art.