Dramatúrgies al servei de la cura de l’ànima: Plató, Jan Patočka, Václav Havel

Resumen

Aquest article vol mostrar la relació entre Plató, Jan Patočka i Václav Havel a través de la noció patočkiana de cura de l’ànima (péče o duši) i del platonisme que s’hi vincula, tot fixant-nos en la manera com aquesta cura és expressada gràcies a la forma dramàtica en les obres de Plató –particularment en el Gòrgias– i en els drames vaněkians de Havel (1975-78). A partir d’aquí s’analitzarà la genealogia del projecte patočkià d’un platonisme negatiu en les lliçons universitàries de 1947-49 sobre Sòcrates i Plató i es posarà en relació amb elements fenomenològics i dramàtics presents en el mateix pensament de Patočka. Això ens durà a la noció d’una fenomenologia dramàtica de l’élenkhos en la theoría de Patočka i en el théatron de Plató i de Havel.

Paraules clau: Plató; Jan Patočka; Václav Havel; cura de l’ànima; platonisme negatiu;
fenomenologia dramàtica.