Els comportaments lingüístics de les famílies germanocatalanes: un estudi de casos

Resum

Els usos familiars i socials d’una llengua són dos dels indicadors decisius que donen compte del grau de viabilitat d’un idioma, un dels mecanismes del canvi lingüístic i, en conseqüència, un factor clau per a la pervivència d’una comunitat. La transmissió lingüística es produeix en primera instància de pares a fills i esdevé, així, el primer contacte dels individus amb una llengua: la que resultarà la seva llengua inicial. Si la cadena transmissora intergeneracional té continuïtat al llarg del temps, la comunitat lingüística té assegurada la seva supervivència. Si el  mecanisme de transmissió s’interromp, la comunitat esdevindrà gradualment més feble fins a quedar fosa dins una altra o unes altres comunitats. Partint d’aquesta premissa, aquest treball té com a objectiu aprofundir en els usos i les representacions lingüístiques que es donen en divuit famílies etnolingüísticament mixtes formades per un membre d’origen germànic i l’altre nascut a Catalunya, amb fills entre tres i quinze anys. En primer lloc, analitzarem els comportaments idiomàtics familiars i socials declarats pels individus que han format part de la mostra i les eleccions lingüístiques triades per a la transmissió intergeneracional. En segon lloc, veurem quines han estat les estratègies de transmissió intergeneracional utilitzades pels informants i l’adquisició i evolució lingüística dels seus fills, així com els usos declarats en els infants i la transcendència que pot tenir la línia escolar escollida en el comportament idiomàtic dels nens. La informació sobre les identitats i les ideologies lingüístiques també es considera rellevant en un treball d’aquestes característiques. Per aquest motiu, en tercer lloc, constatarem la tinença d’un sentiment d’identificació dels individus participants i de les seves famílies. Finalment, dedicarem un apartat a copsar la percepció que tenen els informants sobre la situació social actual de la llengua catalana i el grau de coneixement que en detecten als seus països. Aquesta aportació, doncs, s’inscriu dins de l’àmbit sociològic de la llengua, la sociologia de l’educació i la psicologia del llenguatge.

Paraules clau: transmissió de les llengües, multilingüisme, usos lingüístics, representacions lingüístiques, ideologies lingüístiques.