Trobades entre joves autòctons i joves nouvinguts per crear un entorn que estimuli l’ús de la llengua

Autors/ores

  • Paula Fluxà Ajuntament de Palma

Paraules clau:

política i planificació lingüístiques, promoció de l’ús social del català, joves, lleure, interculturalitat, cohesió social.

Resum

Més del 50 % de la població de Palma ha nascut fora de les Illes Balears i en principi, doncs, no té el català com a llengua primera: segons un estudi coordinat per la Universitat de les Illes Balears, a Palma es parlen unes cent seixanta llengües diferents. Davant d’aquesta diversitat, l’any 2008 es va crear el servei de dinamització lingüística de la ciutat, l’anomenat Projecte:D, que consta de deu dinamitzadors lingüístics i actua en tres àmbits: territorial, intercultural i escolar. L’article fa un repàs de l’evolució del projecte i d’algunes experiències pràctiques (com els tallers prelingüístics o les colònies lingüístiques). En definitiva, exposa com el Projecte:D, amb les seves microaccions, ha permès promoure l’ús de la llengua catalana a Palma, crear contextos facilitadors de l’ús de la llengua pròpia de les Balears i, alhora, afavorir la comunicació intercultural i la cohesió social entre la població més jove.

Paraules clau: política i planificació lingüístiques, promoció de l’ús social del català, joves, lleure, interculturalitat, cohesió social.



Descàrregues

Publicat

11-02-2013

Número

Secció

Secció monogràfica II. El català mola? Competències, representacions i usos de la llengua en l’àmbit juvenil