La (re)construcció de l’estàndard lèxic valencià: un estudi d’actituds Autors/ores Andreu Sentí Universitat de València Paraules clau: llengua normativa, estandardització, acadèmies de la llengua, sociolingüística cognitiva, actituds, lèxic, valencià Resum La difusió de l’estàndard no sempre ha estat fàcil en un cas com el català. Amb tot, la varietat estàndard ha penetrat entre la població valenciana amb un cert èxit (Segura, 2003; Baldaquí, 2015). Al País Valencià, però, la publicació del Diccionari normatiu valencià (DNV) ha significat l’aparició d’una nova proposta de model d’estàndard lèxic: la incorporació de mots al corpus normatiu (com clevill, gasto, roín, ximenera) o la preferència per certes paraules que ja tenien una entrada al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) com a formes secundàries (com vacacions, parat, catxerulo, entropessar) i al DNV han passat a ser formes principals, en lloc dels seus equivalents (vacances, aturat, milotxa, ensopegar). Aquest estudi consta d’unes enquestes a joves valencians per a conèixer les preferències lèxiques en la varietat estàndard i, així, avaluar el grau de difusió d’uns mots o altres i les actituds que desperten. Amb un acostament propi de la sociolingüística cognitiva (Geeraerts, Kristiansen i Peirsman, 2010), les dades extretes en aquest estudi indiquen que la varietat estàndard està formada, prototípicament, pels mots propis del model estàndard general o de tipus convergent.Paraules clau: llengua normativa, estandardització, acadèmies de la llengua, sociolingüística cognitiva, actituds, lèxic, valencià. Biografia de l'autor/a Andreu Sentí, Universitat de València Andreu Sentí (Ondara, 1983) és doctor internacional en Filologia Catalana per la Universitat d'Alacant, amb premi extraordinari. Va obtenir una beca del Ministeri de Cultura per a portar a terme el doctorat i ha fet diverses estades de recerca. Ha publicat articles sobre semàntica (perífrasis verbals, modalitat, evidencialitat i neologia). És professor al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València. Descàrregues PDF Publicat 04-06-2019 Número Núm. 29 (2019): La llengua catalana i la mundialització Secció Secció Miscel·lània Llicència La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.Els autors en el moment de lliurar els articles a la revista Treballs de Sociolingüística Catalana per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:Els autors cedeixen a la Societat Catalana de Sociolingüística (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a Treballs de Sociolingüística Catalana.Els autors responen davant la Societat Catalana de Sociolingüística de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.La Societat Catalana de Sociolingüística està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.Treballs de Sociolingüística Catalana no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.
