Ús de la llengua en els mitjans socials per part dels adolescents bilingües de Frísia

Autors/ores

  • Lysbeth Jongbloed-Faber Fryske Akademy. Mercator Research Centre
  • Hans Van de Velde Mercator Research Centre. Fryske Akademy
  • Cor Van der Meer Mercator Research Centre. Fryske Akademy
  • Edwin Klinkenberg Mercator Research Centre. Fryske Akademy

Paraules clau:

frisó, xarxes socials, joves, bilingüisme, actituds, llengües minoritàries, vitalitat lingüística.

Resum

Aquest estudi explora l’ús del frisó, una llengua minoritària parlada a la província neerlandesa de Frísia, en els mitjans socials per part dels adolescents frisons. El frisó és la llengua materna del 54 % dels 650.000 habitants de la província i és, predominantment, una llengua parlada. El 64 % de la població frisona el sap parlar bé, mentre que només el 12 % indica que el sap escriure bé. Tanmateix, en els darrers anys el frisó ha començat a aparèixer amb certa freqüència en els mitjans socials, una evolució important, ja que l’ús actiu a la Xarxa és fonamental perquè un idioma pugui sobreviure més enllà d’aquest segle. En el marc d’aquest estudi, més de dos mil joves frisons d’entre catorze i divuit anys van respondre a un qüestionari sobre l’ús que fan de la llengua, les seves preferències lingüístiques, la seva actitud envers la llengua i el seu nivell de competència en les diferents llengües. Segons els resultats, són principalment els joves que tenen el frisó com a llengua materna els qui utilitzen aquest idioma en els mitjans socials. El 87 % d’aquest grup el fa servir en certa mesura. L’estudi indica, també, que el grup d’iguals entre els adolescents, l’actitud envers la llengua i el nivell de competència en l’idioma són factors que expliquen amb fiabilitat el fet que es faci servir o no el frisó en els mitjans socials. Malgrat que aquests adolescents sovint no en segueixen l’ortografia oficial, el frisó ha assolit una certa presència en els mitjans socials, que d’aquesta manera han introduït el frisó en el domini escrit per a un grup extens de població, la qual cosa és un senyal positiu de la vitalitat de la llengua frisona.

Paraules clau: frisó; xarxes socials; joves; bilingüisme; actituds; llengües minoritàries; vitalitat lingüística.

Descàrregues

Número

Secció

Secció monogràfica. Les llengües en les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)