Política, pedagogia, propaganda : una altra mirada a la desafecció política de la ciutadania

Autors/ores

  • Xavier Besalú i Costa

Resum

Partint de l'afirmació del polític català Rafel Campalans «política vol dir pedagogia» es mostra com, en general, els polítics professionals fan un mal ús de la paraula pedagogia, assimilant-la sovint a la simple propaganda. Més endavant, s'argumenta que la desafecció política de la ciutadania no és només un sentiment subjectiu, sinó que obeeix també a raons més estructurals: el poder i el paper de l'economia i l'impacte de les tecnologies de la informació i la comunicació, començant pels mitjans de comunicació de masses. Per exemplificar el que pot ensenyar la pedagogia a la política, s'analitzen les aportacions teoricopràctiques de dos grans pedagogs del segle XX: Paulo Freire i Lorenzo Milani. De Freire es destaca que el punt de partida per a qualsevol intervenció política o educativa ha de ser la comprensió de la realitat que viuen els altres. I de Milani s'emfasitza la seva capacitat d'indignació i de transformar aquesta indignació en acció política i educativa.

Descàrregues

Publicat

2008-02-13

Com citar

Besalú i Costa, X. (2008). Política, pedagogia, propaganda : una altra mirada a la desafecció política de la ciutadania. Revista Catalana De Pedagogia, 5, 183–209. Retrieved from https://revistes.iec.cat/index.php/RCP/article/view/33710.001

Número

Secció

Estudis, recerques i experiències