La serra de Tramuntana de Mallorca. Paisatge físic i cultural

Resum

La serra de Tramuntana abasta 1.041 km2 repartits en divuit municipis, més d’un quart de la superfície de Mallorca. Coincideix amb la part més accidentada constituïda per encavalcaments de làmines imbricades dissimètriques on les arestes juràssiques superen sovint els 1.000 m d’altitud. El rocam calcari justifica una abundosa varietat de formes càrstiques i condiciona una circulació hídrica peculiar. La vegetació de muntanya comprèn la majoria dels nombrosos endemismes baleàrics. De la trilogia mediterrània, anticipada per V. Mut (segle xvii), l’olivera fou la que s’adaptà a la Serra i les grans possessions n’assumiren l’aprofitament cabdal. El comerç de l’oli, molt actiu fins al segle xix, n’era la base econòmica. L’aspecte estratègic de la Serra es concreta en els castells roquers i en un episodi de 1594 en què es planificà la deportació dels habitants no útils per a la defensa. El recer espiritual ha sostingut diversos centres com el santuari de Lluc. S’analitzen dos grans pobles litorals i altres tres que resulten de la integració de nuclis diversos.

Paraules clau: Mallorca, muntanya, oleïcultura, poblament, defensa.