La radicalització de la Geografia

Resum

A començaments dels anys 1960, la geografia nord-americana estava dominada per les descripcions regionals, els enfocaments neopositivistes i la geografia cultural. L’atmosfera polititzada d’aquella dècada va posar de relleu la inadequació d’aquells enfocaments per abordar els problemes del moment. Aquella insatisfacció amb la geografia existent va comportar, primer una dedicació a nous temes d’estudi (la pobresa, el desenvolupament del Tercer Món), després un canvi radical en els models d’explicació a partir de la incorporació de la teoria marxista. A finals dels anys 1980 i durant els 1990 aquestes aproximacions, que havien arribat a ser les dominants en mans de geògrafs com David Harvey, Jim Blaut o Neil Smith, van ser durament criticades i qüestionades des de posicions post estructuralistes i postmodernes. En els darrers anys, però, la consciència creixent dels efectes del capitalisme financer i les polítiques neoliberals i de la crisi ambiental ha donat lloc de nou al sorgiment d’una nova generació, més diversa, de geògrafs radicals.

Paraules clau: geografia radical, teoria marxista, neoliberalisme, crisi ambiental.