Els estanyols de Vacamorta: crònica d’una destrucció premeditada al Baix Empordà Autors/ores Gabriel Mercadal Grup Català de Recerca en Fitosociologia i Hàbitats Naturals Flora Catalana https://orcid.org/0000-0001-6992-8243 Esther Palomeras Institut de Recerca en Educació Universitat de Girona DOI: 10.2436/20.3002.01.248 Paraules clau: abocadors de residus, Baix Empordà, estanyols de Vacamorta, restauració ecològica, zones humides Resum La zona humida de Vacamorta es va començar a formar a mitjan segle xx a conseqüència de l’activitat extractiva de les argileres situades entre Cruïlles i Corçà, al Baix Empordà. Amb el pas dels anys, les basses abandonades han esdevingut estanyols naturalitzats amb interès biològic i paisatgístic. Tanmateix, aquests estanyols s’han anat reblint de manera premeditada amb argila o deixalles, sense tenir en compte les nombroses advertències de veïns i naturalistes. Avui dia, la Generalitat de Catalunya està obligada a extreure més de tres milions de tones de residus i a recuperar l’espai per complir amb una sentència judicial del Tribunal Suprem. No obstant això, les millores que proposa són insuficients ambientalment i biològicament. Per aquest motiu, aquest article suggereix diverses accions alternatives que haurien de permetre la recuperació d’aquesta zona humida. Descàrregues Les dades de descàrrega encara no estan disponibles. Descàrregues PDF Publicat 2024-06-28 Com citar Mercadal, G., & Palomeras, E. (2024). Els estanyols de Vacamorta: crònica d’una destrucció premeditada al Baix Empordà. Treballs De La Societat Catalana De Geografia, (97), 39–60. Retrieved from https://revistes.iec.cat/index.php/TSCG/article/view/154026 Més formats de citació ACM ACS APA ABNT Chicago Harvard IEEE MLA Turabian Vancouver Descarregar citació Endnote/Zotero/Mendeley (RIS) BibTeX Número Núm. 97: juny 2024 Secció Articles