A voltes amb la geografia crítica de l’arquitectura: la disposició afectiva i no representacional de Josep Llinàs a la Biblioteca Jaume Fuster (Barcelona)

Resum

Al llarg de la primera dècada dels anys 2000 la geografia engendrà un corrent centrat en l’estudi de l’arquitectura que pretenia abordar els artefactes arquitectònics fora d’un marc representacional que els havia limitat a simples signes d’altra mena de processos. Segons la lògica representacional dominant, els edificis eren poc més que convidats de pedra, escenaris estàtics en què il·lustrar altre tipus de fenòmens; o bé, meres representacions arquitectòniques que podien ser interpretades en clau estètica i simbòlica, com a part de debats més amplis sobre forma i significat. A partir d’una dualitat afectiva assenyalada pel veïnat de la plaça de Lesseps, els quals identificaven a la Biblioteca Jaume Fuster un ethos social innexistent a la plaça, aquest article explora algunes disposicions de l’arquitectura afectiva i no representacional de Josep Llinàs com a claus imprescindibles d’una bastida relacional que el veïnat reconegué com a “espai social”.

Paraules clau: afectivitat, arquitectura, biblioteca pública, Josep Llinàs, Plaça de Lesseps.