«Quedar-se a casa, amb mascareta, avorrida i fastiguejada». Experiències i conseqüències físiques i emocionals de la pandèmia de COVID-19 per als adults grans de Barcelona

Resum

Amb la tornada a un cert grau de normalitat després de la pandèmia, ara tenim prou perspectiva per començar a reflexionar sobre com es va viure la situació i l’impacte que ha tingut en determinats grups socials. Les persones grans han estat les més afectades per aquesta situació. Aquest grup inclou un percentatge important de persones amb una salut fràgil, així com persones vulnerables econòmicament i socialment. A aquests problemes de salut i, de vegades, a la soledat i l’aïllament, s’hi van sumar el confinament i les mesures restrictives durant la pandèmia, que a Espanya van ser de les més estrictes d’Europa. Aquest article presenta un estudi qualitatiu realitzat amb 38 participants residents a Barcelona. Aquestes persones són especialment vulnerables a causa de la seva edat avançada (mitjana de 85 anys), greus problemes de salut física i de mobilitat i una situació que sovint es caracteritza per la soledat i la manca d’una xarxa social sòlida. La investigació va explorar si les seves experiències de solitud i aïllament social eren un avantatge per adaptar-se a les condicions de la pandèmia o si les mesures de distanciament físic n’agreujaven la vulnerabilitat i tenien conseqüències físiques i emocionals. Els resultats mostren que la duresa de la situació viscuda es va traduir en una disminució de la salut i el benestar, tant físic com emocional, de les persones entrevistades. També es va constatar que les xarxes familiars i comunitàries, en cas de tenir-les, van tenir un paper essencial en el dia a dia de les persones grans.