Estudi i diagnòstic d'aneuploïdies en oòcits humans

Autores/as

  • Mariona Rius
  • Albert Obradors
  • Maria Oliver-Bonet
  • Jordi Benet
  • Joaquima Navarro

Resumen

La disponibilitat de material biològic descartat de cicles de fecundació in vitro (FIV) ha estat molt valuós per a l'estudi d'aneuploïdies en els primers estadis del desenvolupament embrionari. L'estudi citogenètic d'oòcits humans requereix l'anàlisi per separat de l'oòcit en estadi de meiosi ii i el corresponent primer corpuscle polar amb dotació cromosòmica complementària. La hibridació in situ fluorescent i les seves variants, com el cariotipatge espectral, l'encebador in situ o la FISH de centròmers multicolor, han estat molt útils, tot i que requereixen la fixació prèvia de la cèl·lula. Com a alternativa, la hibridació genòmica comparada no requereix la fixació de la cèl·lula i, a més, permet estudiar el complement cromosòmic sencer. La freqüència d'aneuploïdia dels oòcits humans és força variable segons els autors. Bàsicament és degut al fet que s'analitzen amb diferents tècniques diferents tipus d'oòcits: els resultats amb CGH en oòcits (envellits o no) de dones incloses en cicles de FIV i en oòcits frescos de donants oscil·len entre el 22 % i el 65 %. Els mecanismes d'origen proposats són principalment alteracions produïdes a l'anafase i, com la no-disjunció d'homòlegs o la separació precoç de cromàtides germanes, encara que també s'han vist fallades en la segregació mitòtica d'oogònies en etapes inicials del desenvolupament embrionari. L'aplicació translacional dels estudis ha afavorit el desenvolupament del diagnòstic genètic preimplantacional, mitjançant FISH o CGH, per al diagnòstic d'aneuploïdies d'origen femení. Un dels reptes actuals és incrementar la taxa d'implantació dels embrions transferits.

Publicado

2009-04-27