Mecanismes d'acció dels antifúngics i resistència en llevats

Autors/ores

  • Josep M. Torres Rodríguez
  • Yolanda Morera
  • Eidi Alvarado Ramírez

Resum

Si bé s'ha avançat en la síntesi de nous antifúngics i se'n coneix el mode d'acció, els mecanismes moleculars de resistència encara són insuficientment coneguts, i afecten principalment els llevats i els azoles. El fluconazole ha estat un dels antifúngics en els quals més s'ha aprofundit l'estudi de les resistències, i s'ha comprovat que aquestes poden ser degudes a mecanismes múltiples, entre els quals la major activitat dels transportadors o bombes d'efflux tenen un paper important, ja que expulsen a l'exterior l'antifúngic que ha penetrat a la cèl·lula. Les alteracions de la diana cèl·lular i l'alteració de la via de síntesi de l'ergosterol present a la membrana també tenen un paper important. Els gens CDR1 i BEN-R estan implicats en aquests mecanismes de resistència. En altres antifúngics com l'amfotericina B i les equinocandines les resistències no semblen ser problemes clínics importants. Candida albicans pot presentar resistències secundàries a la 5- fluorocitosina per pèrdua d'activitat enzimàtica i disminució de l'efecte del metabòlit actiu. La relació entre resistències i manca de resposta terapèutica ha estat demostrada en models animals i estudis clínics, tot i que la resposta al tractament antifúngic depèn en molts casos d'altres factors com l'estat immunitari del malalt, l'espècie fúngica causal, la farmacocinètica i la biodisponibilitat del fàrmac, entre d'altres.

Descàrregues

Publicat

2006-02-01

Número

Secció

Altres antimicrobians