Els orígens de l’Escola Lavínia

Resum

El desig i la necessitat d’alliberar l’escola de les rèmores del franquisme, als anys setanta, va mobilitzar pares i mestres a emprendre reptes importants per a retornar-li els valors i les pràctiques democràtiques que havien estat vetats. L’Escola Lavínia del barri de les Corts n’és un testimoni. Era una escola laica, oberta, creativa, integradora, participativa i on tot es feia en català. La coŀlaboració dels pares, el treball en equip dels mestres i la bona disponibilitat d’amics i de professionals externs (del teatre, pintors, negocis, museus) van fer possible convertir una utopia en una realitat de benestar per aprendre, compartir i fer bones amistats entre els alumnes, que després de cinquanta anys encara són ben presents. Hi havia una gran curiositat i voluntat d’estudi dels models pedagògics que ens van precedir i envers els que en el present ens oferien reflexió, mètodes i tècniques per consolidar el projecte d’escola. En aquest sentit, el lligam amb el moviment Freinet, Pedagogia Institucional (França) i MCE (Itàlia) en són una bona mostra. Aquest text, una síntesi del llibre Escola Lavínia. Els orígens d’un referent pedagògic, pretén difondre el plantejament d’una escola en un moment històric determinat. Ajudar a veure el lligam de l’escola amb la realitat política, social i econòmica d’un període concret. Aquest recull de vida quotidiana, amb testimonis d’alumnes, mestres i pares, i les reflexions, dubtes, temptatives, encerts i desencerts, constitueix la millor definició d’aquest espai escolar com a lloc per comunicar-se, descobrir, aprendre, participar, relacionar-se i gaudir tot creant i inventant. Finalment, un aspecte clau era mantenir la ferma convicció de potenciar els valors d’humanitat i de democràcia en la consciència dels nostres alumnes.

Paraules clau: Educació, antifranquisme, renovació pedagògica, escola oberta, Freinet, cooperativa.