Le Programme de creation varietale et de porte-greffes de l'amandier a l'I.N R.A. Autores/as Charles Grasselly Resumen Al contrario de lo que ocurre con otras especies fruteras, los programas de mejora del almendro buscan una variedad que pueda satisfacer las necesidades industriales, y no obtener una maduración escalonada. Entre los arios 1950 y 1970, el INRA introdujo y estudió más de 600 variedades de almendro, y desde 1960 se establecieron unos criterios de selección: floración tardía para escapar a las heladas; entrada rápida en producción; producción regular y abundante; fácil de formar y de poda sencilla; cáscara ni demasiado dura ni demasiado tierna; resistencia a las enfermedades, y otros, a los cuales fueron añadidos en 1970 los criterios de autofertilidad y de maduración precoz. Se han efectuado hibridaciones para crear nuevas variedades interesantes, y los cruces se hacen sobre todas las especies, colocando sobre el pistilo de la flor de la variedad escogida, el polen preparado de la otra variedad. Las observaciones empiezan al tercer año de la plantación de la semilla, y al cuarto ario se suprimen todas las que no ofrecen interés, quedando de este modo tan sólo un 5-6 % de las originales. De los caracteres morfológicos y fisiológicos del almendro, el sabor amargo de la almendra y la cáscara tierna son recesivos, mientras que el sabor dulce y la cáscara dura son dominantes. Hay que destacar el carácter de floración muy tardía en «Tardy Nonpareil», mutante natural de «Nonpareil», ya que, des los híbridos obtenidos, la mitad son de floración tan tardía como el mutante, pero el resto florece en la misma época que los híbridos de «Nonpareil». La floración tardía va unida a otro carácter, que es la producción lenta y débil. Para romper esta unión ha sido necesario hacer cruces «hermano-hermana» a fin de que a la segunda generación, la recombinación de caracteres produzca al mismo tiempo los dos que se desean. La autofertilidad, excepcional en el almendro, ha sido hallada en variedades de la región de Puglia (Italia), y los híbridos obtenidos son objeto de estudios que todavía continúan; se puede predecir, ya, que las próximas variedades de almendro serán muy probablemente autocompatibles. En cuanto a los injertos, los más usados actualmente son: el almendro y el melocotonero de semilla, y los híbridos melocotonero-almendro, que son muy buenos y se desarrollan rápidamente. El almendro de semilla como portainjerto es objeto de la investigación española. Se estudian también otros portainjertos, como los de mirobálano, albaricoquero, etc. Descargas Los datos de descargas todavía no están disponibles. Descargas Text complet (Català) Publicado 2005-12-19 Número Núm. 10: desembre 1988 Sección Artículos Licencia La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors. En el moment de lliurar els articles a Quaderns Agraris per sol·licitar-ne la publicació, els autors accepten els termes següents: — Els autors cedeixen a la ICEA (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública (incloent-hi la comunicació a través de les xarxes socials) i distribució dels articles presentats per a ser publicats a Quaderns Agraris, en qualsevol forma i suport, i per qualsevol mitjà, incloses les plataformes digitals. El Comitè Editorial es reserva els drets d’acceptar o de refusar els treballs presentats i, igualment, es reserva el dret de fer qualsevol modificació editorial que consideri convenient. De ser acceptada pels autors, aquests hauran de lliurar l’article amb els canvis suggerits. — Els autors responen davant la ICEA de l’autoria i l’originalitat dels articles presentats. És a dir, els autors garanteixen que els articles lliurats no contenen fragments d’obres d’altres autors, ni fragments de treballs propis publicats anteriorment; que el contingut dels articles és inèdit, i que no s’infringeixen els drets d’autor de tercers. Els autors accepten aquesta responsabilitat i s’obliguen a deixar indemne la ICEA de qualsevol dany i perjudici originats per l’incompliment de la seva obligació. Així mateix, han de deixar constància en els articles que enviïn a la revista de les responsabilitats derivades del contingut dels articles. — És responsabilitat dels autors obtenir els permisos per a la reproducció sense restriccions de tot el material gràfic inclòs en els articles, així com garantir que les imatges i els vídeos, etc., han estat realitzats amb el consentiment de les persones que hi apareixen, i que el material que pertany a tercers està clarament identificat i reconegut dins del text. Així mateix, els autors han d’entregar els consentiments i les autoritzacions corresponents a la ICEA en lliurar els articles. — La ICEA està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors. En tot cas, es compromet a publicar les correccions, els aclariments, les retraccions i les disculpes si escau. — Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada. — La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.