La disponibilitat de l’aigua al sòl com a eina per a l’adaptació de la viticultura al canvi climàtic

Resum

A la regió mediterrània s’espera que l’agricultura es vegi fortament impactada pels augments de temperatura i les sequeres que es preveuen com a conseqüència del canvi climàtic (CC) generat pels gasos amb efecte d’hivernacle (GEH). Ambdós fets incideixen directament en el cicle del cultiu, les seves demandes hídriques i en els seus rendiments. Es fan necessàries decisions estratègiques d’ampli abast d’adaptació i de mitigació del CC, dirigides a millorar la gestió de l’aigua. En aquest estudi s’han estimat les necessitats hídriques netes (NHN) fins a final de segle en dos escenaris de CC per al parcel·lari de vinya de l’empresa Juvé & Camps a l’Alt Penedès. Els resultats de les projeccions futures de la temperatura i la precipitació segons els models estudiats mostren que el tipus de sòl i, especialment, la seva capacitat de retenció d’aigua disponible per a les plantes poden ser determinants en el futur per a poder satisfer, o no, de manera òptima, les necessitats hídriques de la vinya a l’Alt Penedès. En general, els valors mitjans anuals d’NHN es veuran incrementats al llarg de tot el segle i sobretot a partir de mitjan segle, juntament amb un augment de la variabilitat interanual; tot plegat indica que la viticultura de secà es troba i es trobarà davant problemes importants associats al CC, com ara la sequera. El repte agronòmic més important serà fer front a la incertesa, la qual cosa només es pot fer des de la tecnificació del secà per a poder arribar a conèixer les condicions edafoclimàtiques en les quals creix i es desenvolupa la vinya.

Paraules clau: canvi climàtic, viticultura de secà, capacitat de retenció d’aigua disponible, projeccions climàtiques, necessitats hídriques, Alt Penedès.