La Universitat Literària de Solsona (1614-1717): funció social i conflicte interuniversitari

Resum

Aquest article analitza des d’una perspectiva històrica i institucional “l’Estudi General i Universitat” aplicat a un cas concret: el del Col·legi de Llobera de Solsona (1614-1717), l’existència del qual va provocar un primer debat sobre política universitària a la Catalunya del segle XVII. El present article revisa les aportacions de diversos autors sobre l’esmentada institució i, a partir de l’anàlisi de fonts publicades i materials inèdits, reinterpreta el paper i el conflicte institucional generat per esmentada Universitat amb altres institucions educatives superiors. El centre universitari solsonenc va néixer d’una forma molt atípica, fruit de la commutació de la fundació pia geriàtrica de l’Hospital d’en Llobera, creada a principis del segle XV per aquesta família de mercaders, en un “col·legi d’estudis” gestionat per l’Ordre de Predicadors. La butlla pontifícia de commutació (1614) no va concretar l’abast del desplegament acadèmic, i les autoritats episcopals, comunals i col·legials van interpretar que emparava un desenvolupament universitari complet, sense restriccions de facultats, persones o territoris. D’aquesta forma, el centre de Solsona va esdevenir el setè i últim dels centres universitaris històrics del Principat de Catalunya, el qual va perdurar fins l’any 1717, quan tots ells foren suprimits per disposició de la nova monarquia borbònica espanyola.