Il Fronte interno. Cura dell’infanzia ed educazione durante la Grande Guerra a Bologna (Italia)

Resum

La Primera Guerra Mundial va ser un període de extraordinari dolor per «la inútil matança» que es va produir sobre sòl europeu, però també va ser una oportunitat per a experimentar noves formes d’assistència i cura educativa per a la infància per part d’entitats, persones i realitats diferents que van mobilitzar forces i energies per a la defensa dels xiquets, especialment els pobres i situats en condicions de marginalitat social. A Itàlia es van desenvolupar formes específiques d’assistència per a menors, sobretot per als fills dels cridats a files. Asils, «educatori», «ricreatori», colònies, escoles a l’aire lliure i escoles especials van constituir no només una manera de pedagogia social moderna destinada a la protecció de la infància durant la guerra, sinó també l’oportunitat d’experimentar noves institucions educatives capaces d’entrelligar diferents actors a l’escena política i social i de transformar-se, de vegades, en formes d’innovació educativa. Aquesta contribució se centrarà en els serveis educatius que van sorgir arran la Gran Guerra per a la cura i assistència dels xiquets a la ciutat de Bolonya (Itàlia), a través de documents d’arxiu, egodocuments, bibliografia contemporània i imatges inèdites, que poden mostrar no només qüestions polític-socials, sinó també les específicament educatives portades a terme pels administradors municipals, la societat civil i els mestres, algunes d’elles destinades a sobreviure, fins i tot, més enllà com a formes modernes de benestar obertes a les innovacions educatives.

Paraules clau: Història de l’educació, Primera Guerra Mundial, infància, cura de la infància, Itàlia.