Freinet y los maestros españoles: la configuración de un movimiento social y pedagógico (1969-1983)

Resum

A finals dels anys seixanta el moviment freinetià espanyol torna a emergir després de la repressió franquista. En aquesta segona etapa s’estén a tot el país difonent les tècniques del pedagog francès Célestin Freinet i les idees que les acompanyen. Aquest article aspira a indagar sobre el concepte de «militantisme pedagògic» adoptat pel moviment i en les seves implicacions durant la transició democràtica a Espanya. Primer, s’estudia el ressorgiment del moviment freinetià en el si de la mobilització social que va caracteritzar el país en aquella època. Segon, s’analitza com el llegat de Freinet va ser clau en la forja d’una identitat del mestre com a professional de l’educació i alhora com a militant compromès amb fins socials. Tercer, s’assenyala com els mestres freinetians, en relació amb aquesta doble identitat, van ser un element clau en el si dels moviments de renovació pedagògica que van sorgir en el tardofranquisme i la transició democràtica. Aquest fenomen, com es demostra al llarg de l’article, va tenir un impacte tant sobre la cultura escolar com sobre la formació del professorat a Espanya a l’inici de la democràcia.

Paraules clau: Célestin Freinet, Moviments de Renovació Pedagògica, formació
del professorat, transició democràtica, moviments socials.