Els Meticci en el marc de la separació escolar entre colonitzadors i colonitzats a l’Eritrea Italiana

Resum

L’organització escolar a Eritrea va ser bipartida durant tot el període colonial italià: escoles per a italians i escoles per a nadius. L’estructura separatista de la vida social colonial estava amenaçada pels italo-eritreus. Els meticci creaven ambigüitat perquè eren en part italians, en part africans. A quines escoles podrien anar els italo-eritreus? A les per a italians? A les per a nadius? Fins a 1939 pocs meticci, reconeguts pel seu pare italià, tenien dret a assistir a escoles per a italians. Els italoeritreus també podrien rebre una educació italiana en internats dirigits per missioners catòlics. Aquests serveis educatius també estaven oberts als meticci no reconeguts. Durant la segona meitat dels anys trenta, la política colonial cap als ítalo-eritreus va adquirir un caràcter segregacionista. Aquest canvi es va produir sota la influència del racisme biològic feixista: els meticci eren considerats la manifestació de la degradació biològica ja que tenien sang africana a les venes. Per tant, no podien ser tractats com a italians: eren africans. En conseqüència, la llei núm. 822 del 13 de maig de 1940 va negar als ítalo-eritreus l’accés a les escoles per a italians i va prohibir els instituts educatius missioners destinats específicament als meticci. Les persones de «raça» mixta només eren admeses a les escoles per a nadius.