Un atles de material pedagògic i un museu pedagògic per a la innovació educativa. L’experiència del museu pedagògic de Castelló i del projecte «El museu és una escola» de la UDL

Resum

En aquest article mostrem com el tractament d’un material que forma part del fons de l’arxiu del Museu Pedagògic de Castelló (MPdC) esdevingué clau per endegar un procés de cerca i recerca del material pedagògic de l’antiga Escola Normal de Lleida i de l’Institut Màrius Torres, el més antic de la ciutat. Aquest material que va formar part de l’exposició «Nou Atlas il·lustrat» del MPdC, va esdevenir nòmada, sortint de l’arxiu del propi museu i teixint xarxa amb el territori, anant més enllà en el marc d’un nou projecte expositiu a Lleida: «Apunts sobre la impossibilitat de la imatge del món». Per dur-ho a terme partim de la concepció Foucaultiana d’arxiu, entès com aquell llegat que està en moviment continu, inconclús, i que serà contínuament retroalimentat i reinterpretat per les interaccions que provoca. A més, mostrem com el treball amb les pràctiques artístiques contemporànies desenvolupades en el marc del projecte «El museu és una escola» de la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social de la UdL, ens permet imaginar noves possibilitats educatives. Potser en aquest esdevenir s’està construint un projecte híbrid que ens permet reconceptualitzar el Museu Pedagògic en el segle xxi esdevenint un projecte motor de la innovació educativa en el territori.